Cendra negra

Cendra negra que s'eleva com fum de l'ànima eterna
s'envoleia ben amunt, amunt, amunt fins que l'engoleix
el mantell de la dama fosca.

Cendra negra que s'entafora com un avís abans d'hora,
del vent prematura filla un cop de sort o de fortuna
com la lluna que l'encega.

Cendra negra que encara crema com branca de pi encesa,
consumint i pervertint tot aquell qui s'hi emmiralla
la seva dolça i dura cara.

Cendra negra que s'escapa com l'aigua entre les mans
corre ben avall, profunda i clara fins que s'escola
sota un vell faig.