"Unitat dels polítics catalans al marge de l'Estatut." Per Alícia Sánchez-Camacho.

A vegades estem distrets, centrant la nostra atenció en el futbol, en l'economia, en els bolets, en mantenir la línia... i ens oblidem del veritable fons de la qüestió. Sort que els nostres amics del PP sovint, com que no tenen res a perdre, ens il·luminen una mica el camí de la vida i de la cruel realitat del ciutadà normal.

Deu fer cosa de 10 minuts escolto a les notícies de TV3 unes declaracions "flipants" d'Alícia Sánchez-Camacho, la presidenta del Partit Popular de Catalunya. Sí senyora, un deu. Vostè sí que val. Des d'aquest humil i gens pretenciós blog un republicà la felicita un servidor per la seva brillant descripció del model polític que vostè desitja i, pel que sembla, apliquen amb èxit en els seus models de negociació.

Visca la transparència. Miri, tenia molts motius per no votar ni boig el PPC però me n'acaba de donar un altre.

Gràcies per descobrir públicament i deixar amb els pantalons baixats a tota la política catalana de cop.

Gràcies per insinuar el no compliment d'una llei en "benefici" de no se sap molt bé qui.

Gràcies per insinuar que mentre vostès, els polítics, estiguin contents i amb les butxaques plenes i força relacions socials se'ls en refoten els ciutadans i les seves vides.

Gràcies per tot Sra. Sánchez-Camacho, estic convençut que el Sr. Sirera o el Sr. Piqué no haguéssin tingut el morro de dir el que vostè ha dit. Almenys avui som una mica menys ignorants i innocents que ahir.

Els papers

Vivim en un país on la impressió de papers sense sentit per empaperar tota mena de lavabos i després passar-te'ls per on l'esquena perd el seu nom és un esport nacional. Papers i més papers que ens omplen la vida, que ens l'amarguen, que ens donen aquell to a vegades blanc, a vegades salmó, a vegades groc fluor, aquest toc de llum i color necessaris per viure en plena harmonia en aquest món superempaperat.

No em voldria oblidar de desitjar una cordial salutació a totes les grapes que acompanyen aquests magnífics papers i la seva grata i desinteressada companyia en tantes i tantes hores plenament ben invertides fent tota mena de fotocòpies.

Des d'aquestes línies encoratjo a tothom que vulgui empaperar el seu lloc d'evacuació de fluids corporals amb les meves estúpides reflexions espontànies que agafi un rotulador fluorescent i es dediqui a subratllar tots els adjectius i adverbis que hi trobi. Almenys és un exercici idiota més diferent del cansat i esgotat fins a l'eternitat sudoku.

Visca el producte nacional!

Futilitats

Faig rodar la plena ampolla
per trobar olors a l'aire
que em recordin cada dia
com se m'han quedat les vergonyes.

Fico el nas a cada porta
per mirar si dono la nota
i amb una mica de mala sort
enganxar-me'l i retirar-me a Andorra.

Beuria cervesa de la fresca
si m'arribessin les misses
però per fer pena pel carrer
no val pas la pena gastar-se un duro.

I si per duros estigués
dormiria panxacontent
sigui del dret o del revés
amb un daikiri a la mà i la butxaca ben plena.

Aquí i allà

Sóc d'aquí i voto allà.
Sí, si fos d'allà votaria aquí,
però com que no sóc pas d'allà
voto el que em sembla aquí
i el que em diuen allà.

Però com que he de ser d'aquí
i no pas d'allà,
faig veure aquí
que sóc d'aquí
per votar aquí
i allà faig veure que sóc d'allà
per votar allà.

Si no fos d'aquí i no votés allà,
votaria allà,
però com que seria d'allà
i no votaria allà
el que em semblaria aquí
i el que em dirien allà,
semblaria que no sóc pas d'allà
i no podria votar aquí
el que sigui allà.

Per tant, faria veure que sóc d'allà
per votar aquí
i faria veure que sóc d'aquí
per votar allà.

O faria veure que sóc d'aquí
per votar aquí
i faria veure que sóc d'allà
per votar allà.

O no sóc ni d'aquí ni d'allà?
O sóc d'aquí i sóc d'allà?
Mal negoci. Aquí i allà.

Quina mala sort....

Quan era mort el combregaven
quan era a punt de morir
ningú el vetllava
quan es va posar malalt
tothom el defugia.

Quan es va jubilar
es va comprar un pis a la costa
quan treballava era el més ruc
quan va morir la seva dona
quasi la palma de fotre-li a la beguda.

Quan va acabar els estudis
no va trobar cap feina
quan va començar a estudiar
va triar allò que els pares volien
quan era un crio tothom se'n burlava.

Quan era un nen petit
els parents el marginaven
i era tan desgraciat que
quan va néixer era raquític
i a sobre l'havien concebut de rebot.