Avui genero una estafa cultural
meitat guerrera, meitat inusual
per tot aquell que m'odia
i per qui no em vol cap mal
una petita rima
al més pur estil occidental.
També podeu interpretar aquest rap
amb cua de lluç i a la cassola
per qui té una gana d'animal
i una boqueta de marmota
res més bo que fotre mà
a un tall de fuet amb pa.
I si encara em vols fer emprenyar
poca conya, que estic cremat;
gens de ganes de currar
i encara menys de produir
per aquell que el dia somia
i no fa res per l'endemà.
divendres 29 d’agost de 2008
El rap
Escrit per
Meister
a les
20:31
3
comentaris
dijous 28 d’agost de 2008
Busca i remena
Busca i remena
entre la brossa del carrer
busca-hi bé
que hi trobaràs carronya.
Busca i remena
entre els fulls d'un calaix
busca-hi bé
que arrugats els treuràs.
Busca i remena
entre els llibres vells
busca-hi bé
que segur que estornudaràs.
Busca i remena
entre les teves neurones
bé, tranquil, descansa
que no hi trobaràs pas res.
Escrit per
Meister
a les
18:52
1 comentaris
dimecres 27 d’agost de 2008
La tramuntana no bufa del nord a Puigcerdà
Sí, la conveniència. Aquella noble art d'adaptar pensaments, paraules, fets i obres a les circumstàncies més favorables des d'un punt de vista poc moral (ho suavitzo) i, sovint, responent a interessos particulars, lluites de poder, diners, estafes i demés. Quan el vent del nord és favorable, a tothom li va bé, tothom encara la seva vela i fa camí sense estorb, tot recte, sense pensar. Però quan bufa del nord i a tu et va millor per la butxaca que bufi de l'est, costa molt ser suficientment recte com per no estar temptat a predicar que bufa de l'est. Això té dos noms: demagògia i engany.
I clar, sempre hi ha qui accepta tot el que se li diu sense cap mena d'esperit crític, sense anar al fons de la qüestió, sense informar-se prèviament. I llavors ja l'hem espifiada: la bola, la mentida, el rumor, es va fent gran i s'escampa i es transforma destruint fins i tot el propi creador. Doncs mireu, a mi el que digui un paio no em serveix. Sempre m'informo prèviament abans d'emetre una opinió prou formada sobre qualsevol tema. JO NO FAIG EL JOC als qui se serveixen de l'engany i la manipulació dels fets per obtenir un benefici propi (ja sigui electoral, polític, econòmic o social).
No n'hi ha prou en dir que he fet tal o he fet qual cosa... S'ha de fer. De penjar-se medalles tothom n'és hàbil, però treballar en silenci a favor de la societat i els teus conciutadans amb humilitat i sense ànim de lucre i/o protagonisme costa molt. I el pitjor de tot, que des de la propia societat es glorifica i magnifica a aquest tipus d'individus oportunistes que un bon dia van decidir sortir de la seva mediocritat, liar a mitja Vila en qualsevol tipus d'event, i desaparèixer com el fum quan més els hi ha convingut. Vull recordar diferents activitats i fires que s'havien de menjar el món els responsables de les quals s'han fet fonedisos: la fira inmobiliària, la fira del porc i del formatge, la mostra gastronòmica, pirineus XXI (aquest sí que s'ha fotut calers a la butxaca segons sembla), revistes d'anuncis més o menys reeixides, associacions de veïns que sorgiren del no res com a lobbis polítics, estrangers que estaven a la sopa de tot plegat i ara ves-los a buscar (per exemple a Itàlia...).
I nosaltres, pobres il·lusos, els idolatrem, els fem cas perquè són de fora i ens pensem que tenen més món i més cultura que nosaltres, i ens intenten regir les vides o part d'elles, i garlen i garlen i garlen, fins que un bon dia desapareixen. I quedem nosaltres, enmerdats fins al coll, amb cara de rucs i veient com un altre ignorant ocupa el seu lloc.
Amb tot això només es demostra com d'egoïstes i caragirats som la gent d'aquí, que per un duro, una pela, som capaços de destripar-nos els uns als altres tal com déu va destripar el seu anyell.
Reflexionem-hi, pel bé de tots.
I la frase del dia: "De res serveix córrer, millor és sortir a temps". La Fontaine
Escrit per
Meister
a les
14:57
3
comentaris
Aclaració
No obstant, si la participació és coherent, respectuosa, vols aportar quelcom més, un punt de vista diferent, sempre que estigui escrit des del respecte i la tolerància, no dubtis en començar (seguir) opinant.
Moltes gràcies.
Meister, l'administrador del bloc.
Escrit per
Meister
a les
14:36
0
comentaris
dilluns 25 d’agost de 2008
Desesperat
Venc al millor postor informació privilegiada.
Raó: l'accionista majoritari.
Escrit per
Meister
a les
21:35
2
comentaris
Hipòcrites
La hipocresia
del qui aplaudeix sense glòria,
la mateixa efímera escridaçada
del qui sense raó critica.
De l'inútil aplaudiment
a la burla més punyent,
fan el penós ridícul des
del més egoïsta al pur botifler.
No hi ha pas solució quan un
només es preocupa per omplir
el seu sarró a costa d'un veí,
a costa d'un servidor.
Escrit per
Meister
a les
16:12
1 comentaris
diumenge 24 d’agost de 2008
Inconvenient
Molt nerviós, perquè no m'agrada veure el que no vull ni vull veure el que m'agrada. M'agrada el que vull i detesto el que no m'agrada i alhora detesto el que vull i m'atreu el que no m'agrada. M'agrada o no m'agrada, detesto o no detesto?
Curiosa ironia.
Escrit per
Meister
a les
20:21
16
comentaris
dissabte 23 d’agost de 2008
Disculpes
Perdonin-me un moment,
sigui nerviós o pacient,
no és pas una tonteria.
Disculpin-me un instant
que el mestre aquí present
se'n va al lavabo tot volant.
Escrit per
Meister
a les
16:35
1 comentaris
El procés
M'aixeco torrat i obro la
pantalla,
escric simplement qualsevol
rucada,
pitjo seguidament publicar un
missatge
i apareix aquesta magnífica
pedrada.
Escrit per
Meister
a les
0:21
0
comentaris
divendres 22 d’agost de 2008
La boira
La tenebrosa llum de l'albada,
premonitori avís de la tronada,
foc del cel poruc
d'enyorança,
bes de l'infern on tothom
s'hi abraça,
aigua del fred que amb calor
avança,
que ens porta el miracle:
una bona pedregada.
Escrit per
Meister
a les
18:20
0
comentaris
El clau
cla-
và
el
clau
per
la
cabota
encara que la sòlida taula no es deixés pas penetrar.
Escrit per
Meister
a les
1:31
3
comentaris
dijous 21 d’agost de 2008
El cop
M'aixeco del llit i em foto
un cop de cap contra
l'armari.
Podrida ironia.
Em faig l'esmorzar i em foto
un cop al cap amb
la nevera.
Podrida ironia.
Surto al terrat a regar les plantes
i em foto un cop de cap
amb el marc de la porta.
Podrida ironia.
Em poso a l'ordinador a escriure
i em fa tant de mal el cap
que no em surt cap lletra.
Podrit poema.
Escrit per
Meister
a les
18:09
2
comentaris
De la cara
Per la boca surt la broma
més que feliç
sempre estúpida.
Per l'orella entren sons
més que feliços
sempre soroll.
Pels ulls entren imatges
més que felices
sempre inexactes.
I pel nas?
Hi entra merda
i hi surten mocs.
Ai, quina picor!
Escrit per
Meister
a les
11:28
3
comentaris
dimecres 20 d’agost de 2008
Fuig
La flatulent aroma del qui a la mort s'abraça,
pèrfida ironia pel cavaller ennegrida,
dies de pluja
sense mica d'enyorança,
fuig
fuig de mi, fuig d'aquesta casa.
Escrit per
Meister
a les
21:50
0
comentaris
El DNI
L'estrès et gira la cara
mentre tu la ment escalfes
però si un bon cop de cap necessites
amb o sense manilles
passa per la policia
a renovar-te el DNI.
Escrit per
Meister
a les
16:57
1 comentaris
Els designis
La fosca memòria que encega l'ase
fa brillar de goig el rostre afable
del qui amb esforç avança,
sense temença ni recança,
per on no hi ha cap traça.
Pel tortuós camí de l'últim dia
aixeca somrient la teva vista
per seguir, valent, endavant
sigui corrent o sigui volant,
perseguint un somni errant.
Si la sort se't mostra esquiva
persegueix-la amb bonhomia
i l'ombra de la llum brillant
eclipsarà l'atzar crispant
durant un fugaç instant.
Escrit per
Meister
a les
1:13
0
comentaris
dimarts 19 d’agost de 2008
La sardina
Oh sardina de la meva vida
entra a la meva panxa
ben rostida.
Del mar blau ets la mestressa
i a les llotges fas molta pena.
No em toqueu la sardina
que m'encanta com em mira!
Oh sardina de la meva vida
fot-li un cop de cua
a la gent tan malparida!
Escrit per
Meister
a les
16:17
1 comentaris
No menjaràs sardina en la teva puta vida
Ai la merda! Com ens agrada realitzar perilloses maniobres militars per llançar-nos una bona cagada a la cara. Un tros de matèria fecal fresca, marró, calenteta... directe al mig del front. El pitjor de que et llancin un projectil d'aquesta naturalesa és el suc fastigós que cau per efecte gravitacional i s'escola per totes les arrugues del teu front, celles, pòmuls, nas i... boca. Mmmm és un sabor sensacional. Hi ha gent que es posa realment calenta amb semblants pensaments: els coprofàgics. Però res a veure amb el que fan els simples i honrats ciutadans envers els demés. És una epidèmia.
I parlant de malalties xungues, n'he detectat una de nova que encara no està descrita als llibres: la sardinofòbia (no és sardiniofòbia, que és la por a portar alguna mossa a Sardenya no sigui pas que el CR7 se la lligui i te la robi). Sí, amics, el no voler ni sentir parlar de les sardines per no acabar com el pobre tauró a la panxa d'un islandès gras, vermell i mig en pilotes sortint d'una sauna. Tot i que conec algun friki que al costat de tots aquests personatges és un angelet vestit de blau i blanc.
El que està ben clar és que de gent rara el món n'és ple.
Escrit per
Meister
a les
16:02
2
comentaris
dilluns 18 d’agost de 2008
Endevina endevinalla...
Jo sóc el pendó borratxo del poble
i pillo una turca a cada immoble.
Quan em desperto tot titubejant
ja sé que m'he passat la nit mamant.
Si un dia m'aixeco amb el peu esquerre
no te'm creuis per la vorera
que si tens la sort esquiva
et vomitaré tota la camisa.
Sí, sóc borratxo i sóc pendó
i els peus em fan pudor.
Si algun dia estàs un xic avorrit
a la cantonada et deixaré ben servit.
Em maquillo preciosa com una nena
per deixar-te ben neta la bragueta
i si no quedes prou satisfet
em puc tirar fins i tot un pet.
Qui sóc?
Escrit per
Meister
a les
23:33
1 comentaris
Sóc idiota, i què?
No sé pas si sóc idiota,
amb la punta dels dits
em rasco les pilotes
just abans d'aixecar-me del llit.
Em dutxo amb aigua bruta
ves que no sigui pas dit
que porti colònia de puta
o perfum de trasvestit.
Em fumo fulls de bíblies noves
i amb les divines paraules
agafo unes fumades enormes
que no passen ni a les faules.
I ves que un mal dia
no em vingui un atac d'ironia
perquè em fotré de mistol
fins a la "coronilla".
Dedicat a tots els rucs i idiotes que rondem per la blogosfera.
Escrit per
Meister
a les
12:34
14
comentaris
diumenge 17 d’agost de 2008
On està la meva grapadora?
On està la meva grapadora
que la trobo a faltar?
On està la meva grapadora
que no me la volen tornar?
La meva joguina preferida
sense mi no pot passar,
ni un pas més en aquesta vida
puc fer ja sense ensopegar.
Tinc les eines preparades
però ni una moneda puc ordenar,
ni que les tingui ben netejades
perquè ni una grapa puc clavar.
Qui m'ha robat la grapadora
que jo havia ben desat?
Qui m'hagi llevat la grapadora
ja me l'hauria d'haver tornat!
On està la meva grapadora
quan més falta em fa?
Sigui on sigui la senyora
espero recuperar-la ja.
Escrit per
Meister
a les
3:35
2
comentaris
dissabte 16 d’agost de 2008
Somriu
Somriu l'antiga deesa
mentre l'adoren a l'altar,
somriu la dona austera
quan no li falta el menjar.
Somriu, somriu,
que a l'hivern
el foc no és etern.
Somriu la cendra negra
quan una planta hi arrela,
somriu la flor més tendra
quan la calor la desperta.
Somriu, somriu,
que a la primavera
la llum t'espera.
Somriu la nocturna dama
amb el seu vestit de dol,
somriu la noia amada
quan tot just es pon el sol.
Somriu, somriu,
que a l'estiu
tota cuca viu.
Somriu la calma tensa
just abans de la pluja,
somriu la ferma vela
quan el vent no afluixa.
Somriu, somriu,
que a la tardor
tota cuca mor.
Escrit per
Meister
a les
2:30
2
comentaris
divendres 15 d’agost de 2008
Els tres indiferents
Escrit per
Meister
a les
0:14
2
comentaris
dijous 14 d’agost de 2008
La ironia del destí
En Joan es va passar el dia de banc en banc, de parc en parc, de gest en gest, d'idea en idea. I el cervell d'en Joan es va passar el dia reflexionant-ho tot. Era una mort evitable, a curt termini. Quan ja tornava cap a casa havent pres la decisió de buscar-se una feina i deixar de deambular per la vida, des del cinquè pis del bloc del costat li van llançar una ampolla de whisky pêche que li llevà a l'acte el seu bé més menyspreat. I l'ànima inmortal del pobre malalt passà per darrera vegada per la vall del newtonià pomer.
Escrit per
Meister
a les
17:01
1 comentaris
La història sense missatge
Abans aixafava ampolles, amb audàcia,
entre esquerpes escletxes estriades
inútil instrument, infernal indret
on onze orfebres osteoporòsics
ungeixen un únic univers.
Escrit per
Meister
a les
2:04
0
comentaris
diumenge 10 d’agost de 2008
La contradicció
Seixanta segons sedueixen sengles sorts sota ses sigiloses sirenes singulars.
Escrit per
Meister
a les
2:18
1 comentaris
