Quina mena de gent ens mana? (I)

Em quedo atònit quan llegeixo que el 25% dels ingressos de l'administració catalana provenen de la indústria de la construcció; en altres paraules, tenim hipotecat el 25% dels serveis públics en totxo. Coi si són totxos!!! Increïble. Com diuen els anglesos: "astonishing".

De petit pensava que els polítics, els presidents, els alcaldes... eren unes persones molt respectables que estaven allí per la seva qualitat de gestió, honradesa, visió de futur, capacitat de decisió i que, segurament, tenien quelcom que a la resta de mortals se'ns havia negat, una mena de do diví. Amb els anys me n'he anat adonant que la majoria no arriben a la sola de l'espardenya de la mitjana intel·lectual de la majoria dels seus suposats súbdits. Des dels que foten mà a la caixa, fins als especuladors, els corruptes, els que practiquen l'amiguisme, els que s'arreglen els seus problemes sovint de terrenys, els que fiquen el dit a l'ull als seus enemics, els ineptes, els xulos, els inútils... Comptades són les excepcions que podem salvar de la "cremà" de Sant Josep.

Trista és la noble realitat. Mesures i contramesures per punxar globus sonda enviats el dia anterior, actes propagandistes per agraïr una suposada solidaritat per part d'una regió i tapar les vergonyes i una manifestació al cap de dos dies en contra d'aquesta solidaritat. Ens oposem a un transvasament del Roina i aprovem un mini-transvasament de l'Ebre. Potser la clau està en vendre bé l'assumpte i deixar pixar el "matxo", que quatre anys passen molt ràpid.

L'estat d'indignació de la perifèria només és comparable a l'estat d'indignació de molts socis del Barça. Quina mena de gent decideix el nostre futur? Els que ha votat la majoria. I qui ha votat la majoria? El més intel·ligent? El més guapo? El més graciós? El més inútil? El que portava la camisa del seu equip favorit? El que tenia un millor equip? El que s'ha gastat més diners en una fosca campanya propagandística?

Lamentablement el famós arc parlamentari s'ha convertit més aviat en un circ mediàtic, on cada gest, cada paraula i cada aplaudiment està meticulosament estudiat per infondre a l'espectador/votant un espectacle de primera especial i arrancar-li el vot en cada convocatòria electoral. En aquest zoològic només els més bèsties, els més carismàtics i els més bruts surten indemnes i triomfants, tals com concursants de Gran Hermano que hagin llegit Voltaire i es vulguin fer passar per il·lustrats.

A l'il·lustració... Potser que comencem una campanya per fer tornar la guillotina mediàtica, la menys cruel de les morts desitjades.




I la frase del dia: "La paraula s'ha donat a l'home perquè pugui encobrir el seu pensament". Talleyrand

Els vividors

Persona que sap treure-li profit o benefici a tot. Persona que viu a costa dels demés, sense treballar, només gaudint de la vida.


Sembla mentida però és el que hi ha. Com un virus extremadament virulent, replicant-se i replicant-se a costa de cèl·lules sanes i marxant quan ja en té prou. El virus de la grip és un vividor! Mai millor dit.

De la classe política millor no en parlo, perquè tothom ja els classifica degudament. Em vull referir a les persones del carrer, a la gent "normal". De negats el món n'és ple, però només mereixen el títol de "vividor" aquells que són capaços d'amagar la seva inaptitud darrere una cortina de prestigi guanyat a força de manipular altres persones, mostrar-se com no s'és i no haver de picar pedra gairebé mai, tot acompanyat amb un domini del llenguatge sovint escàs però eficaç. Aquest és el veritable virus que prolifera en les nostres contrades.

Sempre hi ha qui no pot estar tranquil i autosatisfet sense sortir als mitjans de comunicació, relacionar-se amb la flor i nata de la societat civil, política i eclesiàstica del moment... en benefici propi. Aquests personatges pateixen una sèrie de tics enlluernadors, amb una cara afable i impoluta, però de tant en tant no poden amagar la seva veritable naturalesa manipuladora, xulesca i manifestament egoïsta. Alguns en diran que són les conseqüències de l'èxit, una sobredosi de poder, notar la pressió a la nuca i que, com que són persones, exploten. Doncs no, no senyor. Diuen que per aconseguir l'èxit s'ha d'estar fet d'una pasta especial, doncs aquí la teniu.

No arriba més lluny qui vol anar més lluny; no corre més ràpid el que té les cames més llargues i és plusmarquista en l'especialitat; no tothom que s'esforça troba la recompensa; no tothom que busca la sort la troba. En definitiva, qui vol triomfar ha d'absorbir, manllevar, apropiar-se i aplicar les idees dels demés, aprofitar-se de l'esforç dels demés, en benefici del seu propi ego i persona.

No poso exemples perquè són més que evidents. Llastimosament els demés, que no tenim èxit ni possibilitats d'obtenir-lo a no ser que sacrifiquem una bona dosi d'honradesa i humilitat, no tenim res a pelar.

Potser que fem una comanda de miralls per tots aquests "barrufets presumits" que es miren tant al mirall.



Sort que aquest virus no el contreu tothom, perquè ja seríem tots diabètics de tant menjar llaminadures, o alcohòlics de tant beure de les fonts de la poca vergonya, o borratxos de tant poder.




I la frase del dia: "Des dels temps d'Adam, els necis estan en majoria". Casimir Delavigne