Sempre n'hi ha d'il·luminats, gent malalta i amb seriosos problemes psicològics que gaudeixen d'un tracte preferencial simplement per la ignorància i la covardia dels seus interlocutors. Gent sense escrúpols que intenta alliçonar els demés per pura vanitat, per autoafirmar-se cada dia en el seu submón, sentir-se integrat allà on el capritxós ego deixa caure la seva meravellosa, perfecta, tova i tendra i sublim cagarada. Pura paranoia basada en mentides i veritats a mitges, insinuacions i amenaces fetes amb total impunitat, tolerades pels qui no es prenen seriosament la qüestió.
Fruit d'aquesta paranoia apareixen altres factors a tenir en compte: ús dels mecanismes de la societat i l'ús dels sentiments de la societat. Entenem per mecanismes tot allò que l'estat de dret posa al servei del ciutadà base per expressar-se lliurement, fins aquí no hi ha cap secret. La part important és l'ús dels sentiments de la societat: amor, odi, compassió, pena... i por. Sí, la nostra amiga que ens acompanya cada vegada més en qualsevol trajecte en transport públic, en cada viatge intercontinental, la psicosi de morir, la psicosi de semblar qui sap què no sigui que qui sap qui digui que sóc tal o pasqual.
Ai la por! Por d'enfrontar-se a algú, por de no treure benefici d'una situació, por d'espifiar-la, por d'expressar-se, por a fallar. I aquesta por reconvertida en pur sensacionalisme i ànsia d'èxit, però al cap i a la fi por, ens va destruint com a societat. I totes les nostres pors, temerosos nosaltres d'experimentar-les, per pura passivitat i indiferència poden acabar enmetzinant la situació fins a límits exagerats i irresponsables.
Una mica de cordura no aniria pas malament. Ja n'hi ha prou de fotre-li pel broc gros, deixar que personatges de dubtosa moralitat posin en boca de la majoria opinions i suposicions, falsos testimonis i manipulacions estúpides i infantils. Com a individus hem de fer front a aquests atemptats a la intel·ligència, posicionar-nos i fer notar la nostra opinió. Prou de deixar les apreciacions sobre el que ens afecta a autèntics kamikazes descerebrats moguts per un fals ego i ànsies de poder i reconeixement.
I, pitjor, que vinguin de fora. És que només som capaços d'importar bojos? No som capaços d'atreure al nostre entorn algú que realment ens faci millorar? És cert que pel fet de ser de fora tenen més dret a protagonitzar les nostres vides? És més cert el que diu algú de fora que el que diu algú autòcton? ÉS PUR SENSACIONALISME ELEVAT A ESPECTACLE MEDIÀTIC DE BAIXA QUALITAT! De bojos, d'estafadors, de lladres, de farsants, de fatxendes, d'il·luminats... ja en tenim molts d'autòctons i no els hi fem pas cas.
I el pitjor és que seguim igual, acceptant-ho tot com a cert, sense esperit crític i sense posicionar-nos, deixant fer i desfer sense intervenir, veient com l'edifici s'ensorra i esperant poder volar quan caigui definitivament.
Sí, sí, tots els porcs volen, ho sabem tots.
Fruit d'aquesta paranoia apareixen altres factors a tenir en compte: ús dels mecanismes de la societat i l'ús dels sentiments de la societat. Entenem per mecanismes tot allò que l'estat de dret posa al servei del ciutadà base per expressar-se lliurement, fins aquí no hi ha cap secret. La part important és l'ús dels sentiments de la societat: amor, odi, compassió, pena... i por. Sí, la nostra amiga que ens acompanya cada vegada més en qualsevol trajecte en transport públic, en cada viatge intercontinental, la psicosi de morir, la psicosi de semblar qui sap què no sigui que qui sap qui digui que sóc tal o pasqual.
Ai la por! Por d'enfrontar-se a algú, por de no treure benefici d'una situació, por d'espifiar-la, por d'expressar-se, por a fallar. I aquesta por reconvertida en pur sensacionalisme i ànsia d'èxit, però al cap i a la fi por, ens va destruint com a societat. I totes les nostres pors, temerosos nosaltres d'experimentar-les, per pura passivitat i indiferència poden acabar enmetzinant la situació fins a límits exagerats i irresponsables.
Una mica de cordura no aniria pas malament. Ja n'hi ha prou de fotre-li pel broc gros, deixar que personatges de dubtosa moralitat posin en boca de la majoria opinions i suposicions, falsos testimonis i manipulacions estúpides i infantils. Com a individus hem de fer front a aquests atemptats a la intel·ligència, posicionar-nos i fer notar la nostra opinió. Prou de deixar les apreciacions sobre el que ens afecta a autèntics kamikazes descerebrats moguts per un fals ego i ànsies de poder i reconeixement.
I, pitjor, que vinguin de fora. És que només som capaços d'importar bojos? No som capaços d'atreure al nostre entorn algú que realment ens faci millorar? És cert que pel fet de ser de fora tenen més dret a protagonitzar les nostres vides? És més cert el que diu algú de fora que el que diu algú autòcton? ÉS PUR SENSACIONALISME ELEVAT A ESPECTACLE MEDIÀTIC DE BAIXA QUALITAT! De bojos, d'estafadors, de lladres, de farsants, de fatxendes, d'il·luminats... ja en tenim molts d'autòctons i no els hi fem pas cas.
I el pitjor és que seguim igual, acceptant-ho tot com a cert, sense esperit crític i sense posicionar-nos, deixant fer i desfer sense intervenir, veient com l'edifici s'ensorra i esperant poder volar quan caigui definitivament.
Sí, sí, tots els porcs volen, ho sabem tots.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari