"Unitat dels polítics catalans al marge de l'Estatut." Per Alícia Sánchez-Camacho.

A vegades estem distrets, centrant la nostra atenció en el futbol, en l'economia, en els bolets, en mantenir la línia... i ens oblidem del veritable fons de la qüestió. Sort que els nostres amics del PP sovint, com que no tenen res a perdre, ens il·luminen una mica el camí de la vida i de la cruel realitat del ciutadà normal.

Deu fer cosa de 10 minuts escolto a les notícies de TV3 unes declaracions "flipants" d'Alícia Sánchez-Camacho, la presidenta del Partit Popular de Catalunya. Sí senyora, un deu. Vostè sí que val. Des d'aquest humil i gens pretenciós blog un republicà la felicita un servidor per la seva brillant descripció del model polític que vostè desitja i, pel que sembla, apliquen amb èxit en els seus models de negociació.

Visca la transparència. Miri, tenia molts motius per no votar ni boig el PPC però me n'acaba de donar un altre.

Gràcies per descobrir públicament i deixar amb els pantalons baixats a tota la política catalana de cop.

Gràcies per insinuar el no compliment d'una llei en "benefici" de no se sap molt bé qui.

Gràcies per insinuar que mentre vostès, els polítics, estiguin contents i amb les butxaques plenes i força relacions socials se'ls en refoten els ciutadans i les seves vides.

Gràcies per tot Sra. Sánchez-Camacho, estic convençut que el Sr. Sirera o el Sr. Piqué no haguéssin tingut el morro de dir el que vostè ha dit. Almenys avui som una mica menys ignorants i innocents que ahir.