Quan era mort el combregaven
quan era a punt de morir
ningú el vetllava
quan es va posar malalt
tothom el defugia.
Quan es va jubilar
es va comprar un pis a la costa
quan treballava era el més ruc
quan va morir la seva dona
quasi la palma de fotre-li a la beguda.
Quan va acabar els estudis
no va trobar cap feina
quan va començar a estudiar
va triar allò que els pares volien
quan era un crio tothom se'n burlava.
Quan era un nen petit
els parents el marginaven
i era tan desgraciat que
quan va néixer era raquític
i a sobre l'havien concebut de rebot.
Escrits
Un debat ordenat sobre la Vegueria
Fa 11 hores
2 comentaris:
motl tendre el poema. Intentes passar pel meu blog sempre fer intentar danyar el meu ego de per si indestructible? jajaja això em sona a enveja...per cert, si parlem d'enquetes, trobo que la teva és la més sosa que he vist mai, podría estar a la pàgina D'ERC perfectament. Jo vaig votar vull tornar al franquisme.
Aviam, no és culpa meva que tinguis l'ego tan pujat que et faci fer comentaris ja de per si idiotes i poc dignes de la intel·ligència que Trotski t'ha donat.
Així que, amic meu, pren-te els meus comentaris com una motivació personal a millorar i a no estancar-te en el que en un bon moment ha estat reeixit. T'has de reinventar cada dia o passaràs de moda.
Publica un comentari