Vivim en un país on la impressió de papers sense sentit per empaperar tota mena de lavabos i després passar-te'ls per on l'esquena perd el seu nom és un esport nacional. Papers i més papers que ens omplen la vida, que ens l'amarguen, que ens donen aquell to a vegades blanc, a vegades salmó, a vegades groc fluor, aquest toc de llum i color necessaris per viure en plena harmonia en aquest món superempaperat.
No em voldria oblidar de desitjar una cordial salutació a totes les grapes que acompanyen aquests magnífics papers i la seva grata i desinteressada companyia en tantes i tantes hores plenament ben invertides fent tota mena de fotocòpies.
Des d'aquestes línies encoratjo a tothom que vulgui empaperar el seu lloc d'evacuació de fluids corporals amb les meves estúpides reflexions espontànies que agafi un rotulador fluorescent i es dediqui a subratllar tots els adjectius i adverbis que hi trobi. Almenys és un exercici idiota més diferent del cansat i esgotat fins a l'eternitat sudoku.
Visca el producte nacional!
No em voldria oblidar de desitjar una cordial salutació a totes les grapes que acompanyen aquests magnífics papers i la seva grata i desinteressada companyia en tantes i tantes hores plenament ben invertides fent tota mena de fotocòpies.
Des d'aquestes línies encoratjo a tothom que vulgui empaperar el seu lloc d'evacuació de fluids corporals amb les meves estúpides reflexions espontànies que agafi un rotulador fluorescent i es dediqui a subratllar tots els adjectius i adverbis que hi trobi. Almenys és un exercici idiota més diferent del cansat i esgotat fins a l'eternitat sudoku.
Visca el producte nacional!
Escrits
3 comentaris:
I que ningú s'oblidi de treure les grapes dels papers abans de passar-te'ls per on has dit.
jo sempre em rento el cul amb les mans i una miqueta d'aguia tèbia,.
Ai, quina cara va posar una companya de feina, nova tota ella, quan li vaig demanar si tenia paper de cul i cony...
Publica un comentari