Somriu l'antiga deesa
mentre l'adoren a l'altar,
somriu la dona austera
quan no li falta el menjar.
Somriu, somriu,
que a l'hivern
el foc no és etern.
Somriu la cendra negra
quan una planta hi arrela,
somriu la flor més tendra
quan la calor la desperta.
Somriu, somriu,
que a la primavera
la llum t'espera.
Somriu la nocturna dama
amb el seu vestit de dol,
somriu la noia amada
quan tot just es pon el sol.
Somriu, somriu,
que a l'estiu
tota cuca viu.
Somriu la calma tensa
just abans de la pluja,
somriu la ferma vela
quan el vent no afluixa.
Somriu, somriu,
que a la tardor
tota cuca mor.
Escrits
Un debat ordenat sobre la Vegueria
Fa 11 hores
2 comentaris:
TUCINETA DIU:
Pos l'únic objecte femení que ara em ve al cap en un altar són les estovalles blanques amb cremades del porrets que es fumen els capellans abans de donar missa i per això es creuen tant que deu existeix... és que potser sí que el veuen. I tampoc podem deixar-nos les taques de vi...que abans de fer missa s'han begut l'ampolla de tal manera ke només quedi un culet per fer-lo baixar quan reparteixen..."osties". I clar que somriu el cabró si li falta menjar perquè si algú es compadeix del capellà ell es frega les mans! prou que sap que en acabar missa podrà demanar caritat per l'església i d'aquí pagarà l'altre copeta...
una primera estrofa inspiradora. Se m'han separat els triacilglicèrids del cervell i m'han deixat pensar una mica malament. Llàstima que com a tucina els lípids havien de tornar a reunir-se i formar una espessa capa envoltant les neurones i evitant-ne les sinàpsis. Ja no se si el comentari l'he fet jo o el greix.
Arg un capellà que prengui ciprofloxacino...
TUCINETA HI TORNA:
La veritat és que la primera estrofa no te res a veure amb el que he dit pro és que un altar és un altar i l'església és l'església.
Dono gràcies als gens i l'evolució ja que han estat capaços de crear algú amb dots per generar poesia.
Una servidora sap molt bé que no serviria per això.
Agradable lectura :)
Publica un comentari