En la puta vida m'he menjat una sardina. No aguanto aquell gust de peixot ben marejat i aquella ferum putrefacte que puja per les vies respiratòries. És fastigós. Sí, admeto que a algú li pot agradar, de fet els islandesos mengen tauró podrit. Sí, sí, carn de tauró pescat o embarrancat o mort accidentalment o malalt: és igual. La qüestió és fer-lo podrir i quan fa una fortíssia olor de MERDA, llavors està preparat per assecar-lo.
Ai la merda! Com ens agrada realitzar perilloses maniobres militars per llançar-nos una bona cagada a la cara. Un tros de matèria fecal fresca, marró, calenteta... directe al mig del front. El pitjor de que et llancin un projectil d'aquesta naturalesa és el suc fastigós que cau per efecte gravitacional i s'escola per totes les arrugues del teu front, celles, pòmuls, nas i... boca. Mmmm és un sabor sensacional. Hi ha gent que es posa realment calenta amb semblants pensaments: els coprofàgics. Però res a veure amb el que fan els simples i honrats ciutadans envers els demés. És una epidèmia.
I parlant de malalties xungues, n'he detectat una de nova que encara no està descrita als llibres: la sardinofòbia (no és sardiniofòbia, que és la por a portar alguna mossa a Sardenya no sigui pas que el CR7 se la lligui i te la robi). Sí, amics, el no voler ni sentir parlar de les sardines per no acabar com el pobre tauró a la panxa d'un islandès gras, vermell i mig en pilotes sortint d'una sauna. Tot i que conec algun friki que al costat de tots aquests personatges és un angelet vestit de blau i blanc.
El que està ben clar és que de gent rara el món n'és ple.
Ai la merda! Com ens agrada realitzar perilloses maniobres militars per llançar-nos una bona cagada a la cara. Un tros de matèria fecal fresca, marró, calenteta... directe al mig del front. El pitjor de que et llancin un projectil d'aquesta naturalesa és el suc fastigós que cau per efecte gravitacional i s'escola per totes les arrugues del teu front, celles, pòmuls, nas i... boca. Mmmm és un sabor sensacional. Hi ha gent que es posa realment calenta amb semblants pensaments: els coprofàgics. Però res a veure amb el que fan els simples i honrats ciutadans envers els demés. És una epidèmia.
I parlant de malalties xungues, n'he detectat una de nova que encara no està descrita als llibres: la sardinofòbia (no és sardiniofòbia, que és la por a portar alguna mossa a Sardenya no sigui pas que el CR7 se la lligui i te la robi). Sí, amics, el no voler ni sentir parlar de les sardines per no acabar com el pobre tauró a la panxa d'un islandès gras, vermell i mig en pilotes sortint d'una sauna. Tot i que conec algun friki que al costat de tots aquests personatges és un angelet vestit de blau i blanc.
El que està ben clar és que de gent rara el món n'és ple.
Escrits
2 comentaris:
TUCINETA DIU:
Aquí l'experta en projectils assegura que: "si la matèria fecal en qüestió és evacuada de l'organisme amb una presió superior a la que podria superar l'esfínter anal extern aleshores puc assegurar que la pobra persona, que en aquest cas aniria estrenyida, enviaria un míssil de tamany considerable a la cara d'algú i l'únic que provocaría seria un bon clot al zigomàtic de la cara que per conseqüència esdevindria una persona amb un gran forat amb restes de caca a la cara"! jajajaja i el subjecte responsable de l'evacuació patiria de morenes això està claríssim!
De suc només en queda si el pobre o pobra gostrointerític es deixés anar!
VAIA UNA LA CIÈNCIA DE LA MATÈRIA!
Ah! I jo que em figurava que les sardines de la Cerdanya eren les millors del mon..M'han mentit i arrementit un cop més!!!!
Publica un comentari