La tramuntana bufa de l'oest. Bufa i bufa i bufa des de tot arreu menys del nord. Clar que és difícil establir un nord geogràfic sense gaires instruments de mesura o coneixements previs, però un cert marge de tolerància és positiu i enriquidor. El que ja no està tan bé és fer bufar la tramuntana des de qualsevol lloc per conveniència.
Sí, la conveniència. Aquella noble art d'adaptar pensaments, paraules, fets i obres a les circumstàncies més favorables des d'un punt de vista poc moral (ho suavitzo) i, sovint, responent a interessos particulars, lluites de poder, diners, estafes i demés. Quan el vent del nord és favorable, a tothom li va bé, tothom encara la seva vela i fa camí sense estorb, tot recte, sense pensar. Però quan bufa del nord i a tu et va millor per la butxaca que bufi de l'est, costa molt ser suficientment recte com per no estar temptat a predicar que bufa de l'est. Això té dos noms: demagògia i engany.
I clar, sempre hi ha qui accepta tot el que se li diu sense cap mena d'esperit crític, sense anar al fons de la qüestió, sense informar-se prèviament. I llavors ja l'hem espifiada: la bola, la mentida, el rumor, es va fent gran i s'escampa i es transforma destruint fins i tot el propi creador. Doncs mireu, a mi el que digui un paio no em serveix. Sempre m'informo prèviament abans d'emetre una opinió prou formada sobre qualsevol tema. JO NO FAIG EL JOC als qui se serveixen de l'engany i la manipulació dels fets per obtenir un benefici propi (ja sigui electoral, polític, econòmic o social).
No n'hi ha prou en dir que he fet tal o he fet qual cosa... S'ha de fer. De penjar-se medalles tothom n'és hàbil, però treballar en silenci a favor de la societat i els teus conciutadans amb humilitat i sense ànim de lucre i/o protagonisme costa molt. I el pitjor de tot, que des de la propia societat es glorifica i magnifica a aquest tipus d'individus oportunistes que un bon dia van decidir sortir de la seva mediocritat, liar a mitja Vila en qualsevol tipus d'event, i desaparèixer com el fum quan més els hi ha convingut. Vull recordar diferents activitats i fires que s'havien de menjar el món els responsables de les quals s'han fet fonedisos: la fira inmobiliària, la fira del porc i del formatge, la mostra gastronòmica, pirineus XXI (aquest sí que s'ha fotut calers a la butxaca segons sembla), revistes d'anuncis més o menys reeixides, associacions de veïns que sorgiren del no res com a lobbis polítics, estrangers que estaven a la sopa de tot plegat i ara ves-los a buscar (per exemple a Itàlia...).
I nosaltres, pobres il·lusos, els idolatrem, els fem cas perquè són de fora i ens pensem que tenen més món i més cultura que nosaltres, i ens intenten regir les vides o part d'elles, i garlen i garlen i garlen, fins que un bon dia desapareixen. I quedem nosaltres, enmerdats fins al coll, amb cara de rucs i veient com un altre ignorant ocupa el seu lloc.
Amb tot això només es demostra com d'egoïstes i caragirats som la gent d'aquí, que per un duro, una pela, som capaços de destripar-nos els uns als altres tal com déu va destripar el seu anyell.
Reflexionem-hi, pel bé de tots.
I la frase del dia: "De res serveix córrer, millor és sortir a temps". La Fontaine
Sí, la conveniència. Aquella noble art d'adaptar pensaments, paraules, fets i obres a les circumstàncies més favorables des d'un punt de vista poc moral (ho suavitzo) i, sovint, responent a interessos particulars, lluites de poder, diners, estafes i demés. Quan el vent del nord és favorable, a tothom li va bé, tothom encara la seva vela i fa camí sense estorb, tot recte, sense pensar. Però quan bufa del nord i a tu et va millor per la butxaca que bufi de l'est, costa molt ser suficientment recte com per no estar temptat a predicar que bufa de l'est. Això té dos noms: demagògia i engany.
I clar, sempre hi ha qui accepta tot el que se li diu sense cap mena d'esperit crític, sense anar al fons de la qüestió, sense informar-se prèviament. I llavors ja l'hem espifiada: la bola, la mentida, el rumor, es va fent gran i s'escampa i es transforma destruint fins i tot el propi creador. Doncs mireu, a mi el que digui un paio no em serveix. Sempre m'informo prèviament abans d'emetre una opinió prou formada sobre qualsevol tema. JO NO FAIG EL JOC als qui se serveixen de l'engany i la manipulació dels fets per obtenir un benefici propi (ja sigui electoral, polític, econòmic o social).
No n'hi ha prou en dir que he fet tal o he fet qual cosa... S'ha de fer. De penjar-se medalles tothom n'és hàbil, però treballar en silenci a favor de la societat i els teus conciutadans amb humilitat i sense ànim de lucre i/o protagonisme costa molt. I el pitjor de tot, que des de la propia societat es glorifica i magnifica a aquest tipus d'individus oportunistes que un bon dia van decidir sortir de la seva mediocritat, liar a mitja Vila en qualsevol tipus d'event, i desaparèixer com el fum quan més els hi ha convingut. Vull recordar diferents activitats i fires que s'havien de menjar el món els responsables de les quals s'han fet fonedisos: la fira inmobiliària, la fira del porc i del formatge, la mostra gastronòmica, pirineus XXI (aquest sí que s'ha fotut calers a la butxaca segons sembla), revistes d'anuncis més o menys reeixides, associacions de veïns que sorgiren del no res com a lobbis polítics, estrangers que estaven a la sopa de tot plegat i ara ves-los a buscar (per exemple a Itàlia...).
I nosaltres, pobres il·lusos, els idolatrem, els fem cas perquè són de fora i ens pensem que tenen més món i més cultura que nosaltres, i ens intenten regir les vides o part d'elles, i garlen i garlen i garlen, fins que un bon dia desapareixen. I quedem nosaltres, enmerdats fins al coll, amb cara de rucs i veient com un altre ignorant ocupa el seu lloc.
Amb tot això només es demostra com d'egoïstes i caragirats som la gent d'aquí, que per un duro, una pela, som capaços de destripar-nos els uns als altres tal com déu va destripar el seu anyell.
Reflexionem-hi, pel bé de tots.
I la frase del dia: "De res serveix córrer, millor és sortir a temps". La Fontaine
Escrits
3 comentaris:
Suposo que cada individu, quan llegeix un text com aquest s'imagina què és pròxim a ell que sigui com tot això; engany, desesperació, i sentit de semblar el més tonto i els altres els més espavilats.
Malauradament crec que hi ha poques persones que no tinguin mai aquests sentiments. En el fons tothom es pensa que allò que li passa és pitjor que el que passa al del costat.
De manera trista puc dir que sovint això també em passa a mi (en el fons sóc egoïsta encara que no m'hi sento) i en realitat no tinc prou coneixement com per afirmar res.
Ha estat d'agrair llegir això peruè realment així són i seguiràn sent les coses.
Jeje, l'has clavada! Si és de fora, és més bo. Als d'aquí, ni cas, però si és de fora ha de ser bo, és clar. I bé, després passa el que passa. I no aprenen, tu. Ja ho resa la dita: l'home és l'únic animal que s'entrebanca nou vegades amb la mateixa pedra...
Salut!
Em sembla que tinc tan èxit que em copien hi tot a un altre bloc.
No serà que algú intenta girar la truita i es tira pedres sobre el seu propi teulat?
Publica un comentari