La hipocresia
del qui aplaudeix sense glòria,
la mateixa efímera escridaçada
del qui sense raó critica.
De l'inútil aplaudiment
a la burla més punyent,
fan el penós ridícul des
del més egoïsta al pur botifler.
No hi ha pas solució quan un
només es preocupa per omplir
el seu sarró a costa d'un veí,
a costa d'un servidor.
Escrits
Un debat ordenat sobre la Vegueria
Fa 11 hores
1 comentaris:
TUCINETA DIU:
Degut el mal ambient que es troba per aquí em mullo i dic que: el senyor amaro sembla tranquil i pausat escribint comentaris. Això és bo perquè amb la caaaaalmaaaa uuuun poooot enceeeendre un coooompaaaany queeeee vaaaaaa unaaa miiiiiiica teeeeens. OITAN! Però diré què veig en aquests comentaris posats a veure què hi ha més enllà del text.
EM permeto el luxe d'interpretar juan àngel amaro tal i com ho fa ell dels companys de blog llegint entre línies. Es tracta d'una persona que vol donar imatge de calmat, que té paraules per tot i sobretot per engegar amb bònes maneres. Doncs resulta ser que aquestes persones:
1. tenen paraules per tot perquè es passen uns minuts pensant el què posar. "ha de sonar bé"
2. ho diuen en bones maneres perquè tradueixen l'odi que tenen al cervell. "han de semblar bons"
i
3. es llegeixen calmats perquè busquen quina és la millor manera de donar aquesta imatge. "en el fons són malxinats"
Per tant aquí al que podem llegir entre línies és a tú.
SORT: I ESPERO QUE AVIAT JA SÀPIGUES COM SOC. Tinc moltes ganes de saber-ho :)
Publica un comentari