Em quedo atònit quan llegeixo que el 25% dels ingressos de l'administració catalana provenen de la indústria de la construcció; en altres paraules, tenim hipotecat el 25% dels serveis públics en totxo. Coi si són totxos!!! Increïble. Com diuen els anglesos: "astonishing".
De petit pensava que els polítics, els presidents, els alcaldes... eren unes persones molt respectables que estaven allí per la seva qualitat de gestió, honradesa, visió de futur, capacitat de decisió i que, segurament, tenien quelcom que a la resta de mortals se'ns havia negat, una mena de do diví. Amb els anys me n'he anat adonant que la majoria no arriben a la sola de l'espardenya de la mitjana intel·lectual de la majoria dels seus suposats súbdits. Des dels que foten mà a la caixa, fins als especuladors, els corruptes, els que practiquen l'amiguisme, els que s'arreglen els seus problemes sovint de terrenys, els que fiquen el dit a l'ull als seus enemics, els ineptes, els xulos, els inútils... Comptades són les excepcions que podem salvar de la "cremà" de Sant Josep.
Trista és la noble realitat. Mesures i contramesures per punxar globus sonda enviats el dia anterior, actes propagandistes per agraïr una suposada solidaritat per part d'una regió i tapar les vergonyes i una manifestació al cap de dos dies en contra d'aquesta solidaritat. Ens oposem a un transvasament del Roina i aprovem un mini-transvasament de l'Ebre. Potser la clau està en vendre bé l'assumpte i deixar pixar el "matxo", que quatre anys passen molt ràpid.
L'estat d'indignació de la perifèria només és comparable a l'estat d'indignació de molts socis del Barça. Quina mena de gent decideix el nostre futur? Els que ha votat la majoria. I qui ha votat la majoria? El més intel·ligent? El més guapo? El més graciós? El més inútil? El que portava la camisa del seu equip favorit? El que tenia un millor equip? El que s'ha gastat més diners en una fosca campanya propagandística?
Lamentablement el famós arc parlamentari s'ha convertit més aviat en un circ mediàtic, on cada gest, cada paraula i cada aplaudiment està meticulosament estudiat per infondre a l'espectador/votant un espectacle de primera especial i arrancar-li el vot en cada convocatòria electoral. En aquest zoològic només els més bèsties, els més carismàtics i els més bruts surten indemnes i triomfants, tals com concursants de Gran Hermano que hagin llegit Voltaire i es vulguin fer passar per il·lustrats.
A l'il·lustració... Potser que comencem una campanya per fer tornar la guillotina mediàtica, la menys cruel de les morts desitjades.
I la frase del dia: "La paraula s'ha donat a l'home perquè pugui encobrir el seu pensament". Talleyrand
De petit pensava que els polítics, els presidents, els alcaldes... eren unes persones molt respectables que estaven allí per la seva qualitat de gestió, honradesa, visió de futur, capacitat de decisió i que, segurament, tenien quelcom que a la resta de mortals se'ns havia negat, una mena de do diví. Amb els anys me n'he anat adonant que la majoria no arriben a la sola de l'espardenya de la mitjana intel·lectual de la majoria dels seus suposats súbdits. Des dels que foten mà a la caixa, fins als especuladors, els corruptes, els que practiquen l'amiguisme, els que s'arreglen els seus problemes sovint de terrenys, els que fiquen el dit a l'ull als seus enemics, els ineptes, els xulos, els inútils... Comptades són les excepcions que podem salvar de la "cremà" de Sant Josep.
Trista és la noble realitat. Mesures i contramesures per punxar globus sonda enviats el dia anterior, actes propagandistes per agraïr una suposada solidaritat per part d'una regió i tapar les vergonyes i una manifestació al cap de dos dies en contra d'aquesta solidaritat. Ens oposem a un transvasament del Roina i aprovem un mini-transvasament de l'Ebre. Potser la clau està en vendre bé l'assumpte i deixar pixar el "matxo", que quatre anys passen molt ràpid.
L'estat d'indignació de la perifèria només és comparable a l'estat d'indignació de molts socis del Barça. Quina mena de gent decideix el nostre futur? Els que ha votat la majoria. I qui ha votat la majoria? El més intel·ligent? El més guapo? El més graciós? El més inútil? El que portava la camisa del seu equip favorit? El que tenia un millor equip? El que s'ha gastat més diners en una fosca campanya propagandística?
Lamentablement el famós arc parlamentari s'ha convertit més aviat en un circ mediàtic, on cada gest, cada paraula i cada aplaudiment està meticulosament estudiat per infondre a l'espectador/votant un espectacle de primera especial i arrancar-li el vot en cada convocatòria electoral. En aquest zoològic només els més bèsties, els més carismàtics i els més bruts surten indemnes i triomfants, tals com concursants de Gran Hermano que hagin llegit Voltaire i es vulguin fer passar per il·lustrats.
A l'il·lustració... Potser que comencem una campanya per fer tornar la guillotina mediàtica, la menys cruel de les morts desitjades.
I la frase del dia: "La paraula s'ha donat a l'home perquè pugui encobrir el seu pensament". Talleyrand
Escrits
3 comentaris:
Ah! Tu també pensaves que els que ens manaven tenien més neurones que la mitjana? Bé, és molt trist adonar-se’n que més aviat sol ser el contrari :( El que no entenc és com les coses rutllen, ni que sigui d’aquella mala manera.
Malditos roedores con corbata!
Publica un comentari