Els vividors

Persona que sap treure-li profit o benefici a tot. Persona que viu a costa dels demés, sense treballar, només gaudint de la vida.


Sembla mentida però és el que hi ha. Com un virus extremadament virulent, replicant-se i replicant-se a costa de cèl·lules sanes i marxant quan ja en té prou. El virus de la grip és un vividor! Mai millor dit.

De la classe política millor no en parlo, perquè tothom ja els classifica degudament. Em vull referir a les persones del carrer, a la gent "normal". De negats el món n'és ple, però només mereixen el títol de "vividor" aquells que són capaços d'amagar la seva inaptitud darrere una cortina de prestigi guanyat a força de manipular altres persones, mostrar-se com no s'és i no haver de picar pedra gairebé mai, tot acompanyat amb un domini del llenguatge sovint escàs però eficaç. Aquest és el veritable virus que prolifera en les nostres contrades.

Sempre hi ha qui no pot estar tranquil i autosatisfet sense sortir als mitjans de comunicació, relacionar-se amb la flor i nata de la societat civil, política i eclesiàstica del moment... en benefici propi. Aquests personatges pateixen una sèrie de tics enlluernadors, amb una cara afable i impoluta, però de tant en tant no poden amagar la seva veritable naturalesa manipuladora, xulesca i manifestament egoïsta. Alguns en diran que són les conseqüències de l'èxit, una sobredosi de poder, notar la pressió a la nuca i que, com que són persones, exploten. Doncs no, no senyor. Diuen que per aconseguir l'èxit s'ha d'estar fet d'una pasta especial, doncs aquí la teniu.

No arriba més lluny qui vol anar més lluny; no corre més ràpid el que té les cames més llargues i és plusmarquista en l'especialitat; no tothom que s'esforça troba la recompensa; no tothom que busca la sort la troba. En definitiva, qui vol triomfar ha d'absorbir, manllevar, apropiar-se i aplicar les idees dels demés, aprofitar-se de l'esforç dels demés, en benefici del seu propi ego i persona.

No poso exemples perquè són més que evidents. Llastimosament els demés, que no tenim èxit ni possibilitats d'obtenir-lo a no ser que sacrifiquem una bona dosi d'honradesa i humilitat, no tenim res a pelar.

Potser que fem una comanda de miralls per tots aquests "barrufets presumits" que es miren tant al mirall.



Sort que aquest virus no el contreu tothom, perquè ja seríem tots diabètics de tant menjar llaminadures, o alcohòlics de tant beure de les fonts de la poca vergonya, o borratxos de tant poder.




I la frase del dia: "Des dels temps d'Adam, els necis estan en majoria". Casimir Delavigne