Al final l'aigua és qüestió de diners

Se'ns en refot l'aigua, se'ns en refot l'ecologia, se'ns en refot les desalinitzadores, el transvasament del Roina, els vaixells cisterna, les comunitats de regants, les quotes d'aigua, sèquies, camps, pomes o maduixes. Aquí la qüestió és guanyar diners per viure, res més.

No ens podem queixar.

Les societats capitalistes amb poca tradició tenen certs tics que denoten la seva poca maduresa. Són fets concrets en situacions trivials que calen en el teixit social i afloren en les problemàtiques més espinoses i sensibles. Després ens quedem estupefactes del sistema educatiu finlandès, de la seguretat laboral sueca o de l'autonomia dels lands alemanys. Diuen que el fenotip (el caràcter que mostra una persona) és fruit del genotip (els gens de la mateixa sobre aquest caràcter) i de l'entorn; doncs molt em temo que els gens dels fenicis i grecs últimament estan molt de moda entre tanta intel·lectual burgesia d'aquest país.


Som un país d'efectes, no de fets. I fruit d'aquesta política efectista, subjecte 100% a rèdits electorals i a política partidària, no es pot esperar res més dels partits que defensen aquestes polítiques sobre l'aigua. Tampoc de l'oposició, praticant novament un flagrant exercici d'incoherència oposant-se a un transvasament del Segre i apostant per un transvasament d'aigua radioactiva del Roina. Un dels meus punts febles són els debats al Parlament de Catalunya. És trist, ho sé, però sempre que puc me'ls miro per admirar en primera persona la indecència humana feta circ, la buidor intel·lectual dels qui ens manen, la incapacitat evident de la classe política de donar al poble el que li demana el poble: coherència. Sap greu dir-ho, però els únics que són coherents són els del PP. Són fatxes, són odiosos, són negociants, es venen pels interessos d'un grup ridícul de persones, són manipuladors, manifestament mentiders, profundament de missa... i no ho dissimulen, en fan bandera i actuen en conseqüència. Almenys són coherents i de ben segur que tenen l'electorat content (sempre els voten els mateixos, i, en algunes ocasions en el passat franquista, fins i tot els morts). Ells ja haurien transvasat l'aigua de l'Ebre cap a Múrcia, llavors l'aigua del Segre a Barcelona, i les clavagueres de Madrid... a PUIGCERDÀ. Total, a la captació de Riutés ja ens envien les clavagueres del Pas de la Casa, unes altres no vindran d'aquí.

Però bé, per sort per tots els teòlegs de l'aigua (tothom diu que hi és però ningú l'ha vista), tot es redueix a una qüestió econòmica: uns volen posar una canonada per robar 32 hectòmetres cúbics d'aigua, els altres, que tenen una canonada directe als seus aqüífers, la volen vendre i, de fet, ja l'han venuda; també n'hi ha uns altres que ja han dit que es vendrien quotes per regar, uns 42 hectòmetres cúbics, per evitar el transvasament del Segre. Coi, quins ous tu! L'aigua que deixaríem baixar nosaltres, vindrien els de més avall i se la vendrien. Això és al que em referia sobre el genotip fenici.

Feu vosaltres mateixos els números:
Transvasament a la Cerdanya? Cost de la canonada.
Transvasament més avall? Cost de la canonada més la tarifa de l'aigua.

Què produeix el mateix efecte i a sobre és més barat?


Sortirem de dubtes d'aquí a un mes, quan, segons el conseller d'obres públiques, comencin les obres a Isòvol... Sona bastant al "antes partía que doblá" de la ministra de Foment.





I la frase del dia: "El que més em molesta no és que m'hagis mentit sinó que, d'aquí en endavant, no podré creure en tu". Nietzche