Que caigui la Sagrada Família

No, no m'he tornat boig. Els països, les nacions, la gent, necessita símbols. La llibertat, l'autodeterminació d'un poble, sempre va vinculada a algun fet concret que n'ha marcat la història: una guerra o un símbol civil. Lamentablement vivim en un país on el símbol passat té poca força i el símbol present és del tot efímer.

Per aquest motiu, em permeto iniciar des d'aquestes línies la campanya a favor de les obres de l'AVE pel centre de Barcelona i sobretot que passi per sota de la Sagrada Família. De fet la millor notícia pel catalanisme, al meu entrendre, davant la inoperància de la classe política per canalitzar el que realment la societat pensa i desitja, hem de buscar un estímul fora de l'àmbit parlamentari. Catalanistes i independentistes hem de resar cada dia perquè la incompetència de les empreses encarregades de les obres públiques faci la seva feina i tiri un dels símbols d'aquesta bonica ciutat i, posats a triar, trio el més emblemàtic de tots: la Sagrada Família.

És un desig, no una fantasia. El trajecte de l'alta velocitat espanyola des de Madrid fins a les portes de Barcelona no ha estat exempt de problemes estructurals, geològics i físics greus. Anem per parts: trajecte Madrid-Saragossa-Lleida, informes geològics deficients, la via es construeix sobre coves naturals (bàsicament terreny càrstic) i s'enfonsa sense remei, l'AVE no pot assolir la velocitat màxima per deficiències greus a les vies; trajecte Lleida-Tarragona, informes geològics deficients combinats amb una tècnica tuneladora poc adequada afavoreixen interminables problemes als túnels de l'AVE a l'alçada de Montblanc; Tarragona-Barcelona, coneixent els informes geològics, s'enfonsa Bellvitge i caos de rodalies. Amb tot això què vull dir?

Túnel = esquerdes i esborancs.

Esquerdes i esborancs sota edifici amb estructura al límit de la física = problema seriós per OHL i governs diversos


Que Gaudí els agafi confessats perquè quan li tirin la seva obra mestra de molt bon humor no crec que estigui. En definitiva, la Sagrada Família ha de ser el símbol que ens porti a la llibertat com a poble, el símbol aglutinador i indiscutible de tothom que se senti català i de la terra, el símbol de la pluralitat i també el símbol de tot el que s'ha fet malament.

Resem tots plegats cada nit perquè els senyors d'OHL i demés ens facin la feina bruta i la tirin per nosaltres!

Amén.





I la frase del dia: "Algunes persones miren el món i diuen: Per què? Altres miren el món i diuen: Per què no?" George Bernard Shaw

La catalanofòbia

"¿De dónde viene el árbitro?¿Es catalán? No hay más que decir".

El futbol, per bé o per mal, sol focalitzar i exemplificar els defectes de la gent i, pel seu ampli ressò, el que es diu o es fa crea corrents d'opinió. Lamentablement per aquells bocamolls que pateixen incontinència vocal, també deixa en evidència l'escassa presència de matèria gris dins del meló que tenen per cap. Cert també que el futbol s'ha fet servir, es fa servir i es farà servir per promoció personal indiscriminada incloent-hi si cal un neocatalanisme fora de lloc en segons quins àmbits.

Avui estem davant d'un d'aquests casos de catalanofòbia provocada per incontinència vocal amb una gran dosi d'estupidesa: la roda de premsa d'anit del Sr. Bernd Schuster, entrenador del Real Madrid CF. Primer de tot voldria analitzar el perfil del personatge: gran migcampista alemany de la dècada dels 80, després d'unes temporades força bones amb el Colònia, fitxa pel FC Barcelona (Catalunya) on realitza memorables actuacions amb el conjunt blaugrana esdevenint un ídol per l'afició barcelonista i catalana fins que un bon dia se'n cansa, es baralla amb tot déu, i fitxa pel R. Madrid. Sembla que els aires de la meseta tenen algun efecte secundari en les neurones que et fa escopir a qui et va donar de menjar. Coneixem el personatge per haver demostrat airadament el seu caràcter conflictiu, tant de futbolista com d'entrenador, però relacionar el resultat d'un partit amb la coincidència de la nacionalitat d'un àrbitre em sembla una pixada fora de test descomunal i es mereix una sanció (no només a nivell esportiu, cosa òbvia) o almenys ens deu una rectificació pública a tots els que ens sentim catalans i que ens hem sentit ofesos per aquest comentari fora de lloc, com si ser català fos una malaltia, un problema, un símbol de despreci, una plaga, una guardiola per treure diners però que pel demés se'ns ha de trepitjar a tots nivells.

I per aquí no hi passo. Cert és que alguns "catalans il·lustres" no fan gaire gran cosa per millorar la imatge exterior del país, però això no justifica aquest clima creat a les espanyes de desqualificació constant de tot el que és "made in catalonia". Recordem el boicot del cava català per exemple (recordo una entrevista d'un tal Roncero del diari AS a Pedja Mijatovic sobre fitxatges i feia un afegitó que el tal Pedja bevia Cava Extremeño, per suposat, barrejant altre cop política i esport). Si tanta mania ens tenen, que ens deixin fer la nostra i ens deixin de robar.

Crec que aquest clima enrarit només beneficia l'extremisme espanyolista del PP. Sembla mentida que en segons quins països les injúries sobre ètnies, religions, cultures, persones... són castigades amb treball comunitari i fins i tot amb penes de presó. Per què aquí tothom pot insinuar o directament injuriar sense pudor al col·lectiu català? Sembla l'esport nacional. No vull recordar certs programes i reportatges de Telemadrid o Antena3 o Telecinco d'un mal gust imperdonable.

Em permeto el luxe de suggerir un origen d'aquesta mania: l'ideari franquista inherent a molta part de la societat actual que pobla el país. L'odi a un poble, a una cultura, no és flor d'un dia, però 40 anys de vergonyosa repressió i manipulació cultural sembla que han fet efecte.

I, aprofitant l'avinentesa, també em permeto el luxe de suggerir un comentari al Sr. Schuster: "Calladet estàs més maco". I li exigeixo RESPECTE per la cultura del país i una RECTIFICACIÓ PÚBLICA sobre les seves declaracions. Si vol acusar a l'àrbitre de manipular un resultat pot analitzar múltiples variables com la mala preparació, la mala visió, la manca de recursos, però en cap cas l'origen de la persona. Com si jo anés dient que el Sr. Schuster és ruc perquè és alemany... quina tonteria mare de déu!



I la frase del dia: "Alguns éssers humans se suavitzen amb l'edat, com el vi; altres es fan agres, com el vinagre". HC Dowland

Se'n burlen de nosaltres

La burla porta intrínseca una bona part de mala llet i, sovint, de tan dolenta que és la llet se'ns torna agre i ens la podem menjar en forma de mató. Només així s'explica l'esperpèntic espectacle que donen els "nostres" polítics ja sigui al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. un que és aficionat a la història d'aquest país i hi té un especial interès en l'apartat polític, veu una vella i decrèpita filmació de les Corts de principis del segle XX amb Cambó al capdavant, i no hi veu diferència amb els actuals debats. M'explicaré: gesticulacions exagerades, falta de respecte envers l'interlocutor, el ponent o el president de la sala, demagògia altisonant, ús de les institucions per beneficis personals o interessos polítics inherents a un mateix...

De fet vull destacar dues frases lapidàries que resumeixen el tarannà de cert grup nombrós de representants i, per extensió, de ciutadans d'aquest país (i del veí també): "Me lo dijo mi primo que es físico" i "Dar a Magdalena Álvarez el Ministerio de Fomento es como dar el Ministerio de Sanidad al virus de la gripe". Sí senyor, tota una lliçó de treure's les puces del damunt demostrant una ignorància sublime i vergonyosa i tota una lliçó de com aprofitar un debat constructiu al Congrés dels Diputats. És que no se n'adonen del que representen? És que no tenen res interessant per dir? És que tot va bé i no han d'aprofundir en cap problema? És que simplement se'ls en refot el que ens passa als seus votants! Sigui del partit que sigui, això és igual. El cas paradigmàtic sempre sol ser el Partit Popular simplement perquè són uns bocamolls, diuen tonteries, fan gràcia i són terriblement demagogs per naturalesa; però no hem d'oblidar que el 99% de la classe política hi és per aferrar-se a la cadira (al seu lloc de treball) com un electricista també s'aferra a una promoció de vivendes per poder menjar. Fins aquí, tot natural. El que ja no es pot tolerar és la indiferència i la banalitat amb la que es prenen els problemes de la gent a la qual representen, i no especialment bé.

Algú amb dos dits de front pensa que els problemes del TGV, de rodalies, del FGC se solucionen fent dimitir una persona? Algú em podrà dir que per algú es comença... Doncs si es comença, que s'acabi coi! Que ho ha fet malament? D'acord. Que hauria de plegar? Potser també. Però també li hauria de caure la cara de vergonya a tots els titulars del Ministeri de Foment que hi han intervingut, començant pel Sr. Borrell, pel Sr. Arias-Salgado, pel Sr. Álvarez-Cascos i acabant amb la Sra. Álvarez. També continuar pels seus subordinats corresponents, tècnics diversos que no fan bé la feina, empreses constructores com OHL, Dragados (ara ACS)... Curiosament molt ben posionades en l'obra pública espanyola i amb seu a Madrid. Perquè aquesta és una altra: ara resulta que sancionaran OHL. Pagaran una multa? Sí, clar. Realment d'on sortiran els calers? De la butxaca de tots els catalans, com sempre. I dic dels catalans perquè amb el dèficit "acollonant", amb perdó de l'expressió, es pagarà la factura que costen les obres més la multa. L'obra pública bàsicament, per qui no ho sàpiga, té dues parts en el pressupost: una part fixa que és el que costa el projecte que licita l'estat, i un apartat en variables que va en funció de les modificacions posteriors. Com que el projecte original sempre s'ha de retocar, el veritable negoci d'aquestes empreses rau en les esquilades que foten en funció de variables. Així doncs, es pressuposta una obra per, per exemple, 100 milions d'euros, però per cada modificació, hora extra, grua de més, etc... van afegint variables... i pot ser que el pressupost es dupliqui o es tripliqui (i no tinc en compte el famós 3%, que segons corrien les males llengües de fa uns temps es veu que de 3% res, que bastant més... posem-hi un Ronaldinho%).

En fi, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre la política en general, que miri assiduament els plens del Congrés i del Parlament, prengui nota, ho reflexioni, ho compari amb la seva percepció i després actuï en conseqüència. I com deia l'Al Gore al seu documental, si cap dels representants que s'ofereixen a les eleccions casa amb la pròpia visió que un té de la realitat, presenta-t'hi!

Ja n'hi ha prou que se'n burlin de nosaltres.

Per una política decent, coherent, racional, propera i efectiva d'una vegada per totes.





I la frase del dia: "Digues la veritat encara qeu sigui amarga. Digues la veritat encara que sigui contra tu mateix." Mahoma