La burla porta intrínseca una bona part de mala llet i, sovint, de tan dolenta que és la llet se'ns torna agre i ens la podem menjar en forma de mató. Només així s'explica l'esperpèntic espectacle que donen els "nostres" polítics ja sigui al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats. un que és aficionat a la història d'aquest país i hi té un especial interès en l'apartat polític, veu una vella i decrèpita filmació de les Corts de principis del segle XX amb Cambó al capdavant, i no hi veu diferència amb els actuals debats. M'explicaré: gesticulacions exagerades, falta de respecte envers l'interlocutor, el ponent o el president de la sala, demagògia altisonant, ús de les institucions per beneficis personals o interessos polítics inherents a un mateix...
De fet vull destacar dues frases lapidàries que resumeixen el tarannà de cert grup nombrós de representants i, per extensió, de ciutadans d'aquest país (i del veí també): "Me lo dijo mi primo que es físico" i "Dar a Magdalena Álvarez el Ministerio de Fomento es como dar el Ministerio de Sanidad al virus de la gripe". Sí senyor, tota una lliçó de treure's les puces del damunt demostrant una ignorància sublime i vergonyosa i tota una lliçó de com aprofitar un debat constructiu al Congrés dels Diputats. És que no se n'adonen del que representen? És que no tenen res interessant per dir? És que tot va bé i no han d'aprofundir en cap problema? És que simplement se'ls en refot el que ens passa als seus votants! Sigui del partit que sigui, això és igual. El cas paradigmàtic sempre sol ser el Partit Popular simplement perquè són uns bocamolls, diuen tonteries, fan gràcia i són terriblement demagogs per naturalesa; però no hem d'oblidar que el 99% de la classe política hi és per aferrar-se a la cadira (al seu lloc de treball) com un electricista també s'aferra a una promoció de vivendes per poder menjar. Fins aquí, tot natural. El que ja no es pot tolerar és la indiferència i la banalitat amb la que es prenen els problemes de la gent a la qual representen, i no especialment bé.
Algú amb dos dits de front pensa que els problemes del TGV, de rodalies, del FGC se solucionen fent dimitir una persona? Algú em podrà dir que per algú es comença... Doncs si es comença, que s'acabi coi! Que ho ha fet malament? D'acord. Que hauria de plegar? Potser també. Però també li hauria de caure la cara de vergonya a tots els titulars del Ministeri de Foment que hi han intervingut, començant pel Sr. Borrell, pel Sr. Arias-Salgado, pel Sr. Álvarez-Cascos i acabant amb la Sra. Álvarez. També continuar pels seus subordinats corresponents, tècnics diversos que no fan bé la feina, empreses constructores com OHL, Dragados (ara ACS)... Curiosament molt ben posionades en l'obra pública espanyola i amb seu a Madrid. Perquè aquesta és una altra: ara resulta que sancionaran OHL. Pagaran una multa? Sí, clar. Realment d'on sortiran els calers? De la butxaca de tots els catalans, com sempre. I dic dels catalans perquè amb el dèficit "acollonant", amb perdó de l'expressió, es pagarà la factura que costen les obres més la multa. L'obra pública bàsicament, per qui no ho sàpiga, té dues parts en el pressupost: una part fixa que és el que costa el projecte que licita l'estat, i un apartat en variables que va en funció de les modificacions posteriors. Com que el projecte original sempre s'ha de retocar, el veritable negoci d'aquestes empreses rau en les esquilades que foten en funció de variables. Així doncs, es pressuposta una obra per, per exemple, 100 milions d'euros, però per cada modificació, hora extra, grua de més, etc... van afegint variables... i pot ser que el pressupost es dupliqui o es tripliqui (i no tinc en compte el famós 3%, que segons corrien les males llengües de fa uns temps es veu que de 3% res, que bastant més... posem-hi un Ronaldinho%).
En fi, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre la política en general, que miri assiduament els plens del Congrés i del Parlament, prengui nota, ho reflexioni, ho compari amb la seva percepció i després actuï en conseqüència. I com deia l'Al Gore al seu documental, si cap dels representants que s'ofereixen a les eleccions casa amb la pròpia visió que un té de la realitat, presenta-t'hi!
Ja n'hi ha prou que se'n burlin de nosaltres.
Per una política decent, coherent, racional, propera i efectiva d'una vegada per totes.
I la frase del dia: "Digues la veritat encara qeu sigui amarga. Digues la veritat encara que sigui contra tu mateix." Mahoma
De fet vull destacar dues frases lapidàries que resumeixen el tarannà de cert grup nombrós de representants i, per extensió, de ciutadans d'aquest país (i del veí també): "Me lo dijo mi primo que es físico" i "Dar a Magdalena Álvarez el Ministerio de Fomento es como dar el Ministerio de Sanidad al virus de la gripe". Sí senyor, tota una lliçó de treure's les puces del damunt demostrant una ignorància sublime i vergonyosa i tota una lliçó de com aprofitar un debat constructiu al Congrés dels Diputats. És que no se n'adonen del que representen? És que no tenen res interessant per dir? És que tot va bé i no han d'aprofundir en cap problema? És que simplement se'ls en refot el que ens passa als seus votants! Sigui del partit que sigui, això és igual. El cas paradigmàtic sempre sol ser el Partit Popular simplement perquè són uns bocamolls, diuen tonteries, fan gràcia i són terriblement demagogs per naturalesa; però no hem d'oblidar que el 99% de la classe política hi és per aferrar-se a la cadira (al seu lloc de treball) com un electricista també s'aferra a una promoció de vivendes per poder menjar. Fins aquí, tot natural. El que ja no es pot tolerar és la indiferència i la banalitat amb la que es prenen els problemes de la gent a la qual representen, i no especialment bé.
Algú amb dos dits de front pensa que els problemes del TGV, de rodalies, del FGC se solucionen fent dimitir una persona? Algú em podrà dir que per algú es comença... Doncs si es comença, que s'acabi coi! Que ho ha fet malament? D'acord. Que hauria de plegar? Potser també. Però també li hauria de caure la cara de vergonya a tots els titulars del Ministeri de Foment que hi han intervingut, començant pel Sr. Borrell, pel Sr. Arias-Salgado, pel Sr. Álvarez-Cascos i acabant amb la Sra. Álvarez. També continuar pels seus subordinats corresponents, tècnics diversos que no fan bé la feina, empreses constructores com OHL, Dragados (ara ACS)... Curiosament molt ben posionades en l'obra pública espanyola i amb seu a Madrid. Perquè aquesta és una altra: ara resulta que sancionaran OHL. Pagaran una multa? Sí, clar. Realment d'on sortiran els calers? De la butxaca de tots els catalans, com sempre. I dic dels catalans perquè amb el dèficit "acollonant", amb perdó de l'expressió, es pagarà la factura que costen les obres més la multa. L'obra pública bàsicament, per qui no ho sàpiga, té dues parts en el pressupost: una part fixa que és el que costa el projecte que licita l'estat, i un apartat en variables que va en funció de les modificacions posteriors. Com que el projecte original sempre s'ha de retocar, el veritable negoci d'aquestes empreses rau en les esquilades que foten en funció de variables. Així doncs, es pressuposta una obra per, per exemple, 100 milions d'euros, però per cada modificació, hora extra, grua de més, etc... van afegint variables... i pot ser que el pressupost es dupliqui o es tripliqui (i no tinc en compte el famós 3%, que segons corrien les males llengües de fa uns temps es veu que de 3% res, que bastant més... posem-hi un Ronaldinho%).
En fi, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre la política en general, que miri assiduament els plens del Congrés i del Parlament, prengui nota, ho reflexioni, ho compari amb la seva percepció i després actuï en conseqüència. I com deia l'Al Gore al seu documental, si cap dels representants que s'ofereixen a les eleccions casa amb la pròpia visió que un té de la realitat, presenta-t'hi!
Ja n'hi ha prou que se'n burlin de nosaltres.
Per una política decent, coherent, racional, propera i efectiva d'una vegada per totes.
I la frase del dia: "Digues la veritat encara qeu sigui amarga. Digues la veritat encara que sigui contra tu mateix." Mahoma
Escrits
1 comentaris:
Suposo que amb la trepa que tenim, és demanar massa que els polítics pensin en alguna cosa que no sigui assegurar la cadira.
D'altra banda, si actuen així és perquè els funciona. Dit de manera políticament incorrecta: la gent s'ho empassa tot i els sistemes que tenen de manipular-nos, en general i a grans trets, funcionen. Depriment.
Publica un comentari