"¿De dónde viene el árbitro?¿Es catalán? No hay más que decir".
El futbol, per bé o per mal, sol focalitzar i exemplificar els defectes de la gent i, pel seu ampli ressò, el que es diu o es fa crea corrents d'opinió. Lamentablement per aquells bocamolls que pateixen incontinència vocal, també deixa en evidència l'escassa presència de matèria gris dins del meló que tenen per cap. Cert també que el futbol s'ha fet servir, es fa servir i es farà servir per promoció personal indiscriminada incloent-hi si cal un neocatalanisme fora de lloc en segons quins àmbits.
Avui estem davant d'un d'aquests casos de catalanofòbia provocada per incontinència vocal amb una gran dosi d'estupidesa: la roda de premsa d'anit del Sr. Bernd Schuster, entrenador del Real Madrid CF. Primer de tot voldria analitzar el perfil del personatge: gran migcampista alemany de la dècada dels 80, després d'unes temporades força bones amb el Colònia, fitxa pel FC Barcelona (Catalunya) on realitza memorables actuacions amb el conjunt blaugrana esdevenint un ídol per l'afició barcelonista i catalana fins que un bon dia se'n cansa, es baralla amb tot déu, i fitxa pel R. Madrid. Sembla que els aires de la meseta tenen algun efecte secundari en les neurones que et fa escopir a qui et va donar de menjar. Coneixem el personatge per haver demostrat airadament el seu caràcter conflictiu, tant de futbolista com d'entrenador, però relacionar el resultat d'un partit amb la coincidència de la nacionalitat d'un àrbitre em sembla una pixada fora de test descomunal i es mereix una sanció (no només a nivell esportiu, cosa òbvia) o almenys ens deu una rectificació pública a tots els que ens sentim catalans i que ens hem sentit ofesos per aquest comentari fora de lloc, com si ser català fos una malaltia, un problema, un símbol de despreci, una plaga, una guardiola per treure diners però que pel demés se'ns ha de trepitjar a tots nivells.
I per aquí no hi passo. Cert és que alguns "catalans il·lustres" no fan gaire gran cosa per millorar la imatge exterior del país, però això no justifica aquest clima creat a les espanyes de desqualificació constant de tot el que és "made in catalonia". Recordem el boicot del cava català per exemple (recordo una entrevista d'un tal Roncero del diari AS a Pedja Mijatovic sobre fitxatges i feia un afegitó que el tal Pedja bevia Cava Extremeño, per suposat, barrejant altre cop política i esport). Si tanta mania ens tenen, que ens deixin fer la nostra i ens deixin de robar.
Crec que aquest clima enrarit només beneficia l'extremisme espanyolista del PP. Sembla mentida que en segons quins països les injúries sobre ètnies, religions, cultures, persones... són castigades amb treball comunitari i fins i tot amb penes de presó. Per què aquí tothom pot insinuar o directament injuriar sense pudor al col·lectiu català? Sembla l'esport nacional. No vull recordar certs programes i reportatges de Telemadrid o Antena3 o Telecinco d'un mal gust imperdonable.
Em permeto el luxe de suggerir un origen d'aquesta mania: l'ideari franquista inherent a molta part de la societat actual que pobla el país. L'odi a un poble, a una cultura, no és flor d'un dia, però 40 anys de vergonyosa repressió i manipulació cultural sembla que han fet efecte.
I, aprofitant l'avinentesa, també em permeto el luxe de suggerir un comentari al Sr. Schuster: "Calladet estàs més maco". I li exigeixo RESPECTE per la cultura del país i una RECTIFICACIÓ PÚBLICA sobre les seves declaracions. Si vol acusar a l'àrbitre de manipular un resultat pot analitzar múltiples variables com la mala preparació, la mala visió, la manca de recursos, però en cap cas l'origen de la persona. Com si jo anés dient que el Sr. Schuster és ruc perquè és alemany... quina tonteria mare de déu!
I la frase del dia: "Alguns éssers humans se suavitzen amb l'edat, com el vi; altres es fan agres, com el vinagre". HC Dowland
El futbol, per bé o per mal, sol focalitzar i exemplificar els defectes de la gent i, pel seu ampli ressò, el que es diu o es fa crea corrents d'opinió. Lamentablement per aquells bocamolls que pateixen incontinència vocal, també deixa en evidència l'escassa presència de matèria gris dins del meló que tenen per cap. Cert també que el futbol s'ha fet servir, es fa servir i es farà servir per promoció personal indiscriminada incloent-hi si cal un neocatalanisme fora de lloc en segons quins àmbits.
Avui estem davant d'un d'aquests casos de catalanofòbia provocada per incontinència vocal amb una gran dosi d'estupidesa: la roda de premsa d'anit del Sr. Bernd Schuster, entrenador del Real Madrid CF. Primer de tot voldria analitzar el perfil del personatge: gran migcampista alemany de la dècada dels 80, després d'unes temporades força bones amb el Colònia, fitxa pel FC Barcelona (Catalunya) on realitza memorables actuacions amb el conjunt blaugrana esdevenint un ídol per l'afició barcelonista i catalana fins que un bon dia se'n cansa, es baralla amb tot déu, i fitxa pel R. Madrid. Sembla que els aires de la meseta tenen algun efecte secundari en les neurones que et fa escopir a qui et va donar de menjar. Coneixem el personatge per haver demostrat airadament el seu caràcter conflictiu, tant de futbolista com d'entrenador, però relacionar el resultat d'un partit amb la coincidència de la nacionalitat d'un àrbitre em sembla una pixada fora de test descomunal i es mereix una sanció (no només a nivell esportiu, cosa òbvia) o almenys ens deu una rectificació pública a tots els que ens sentim catalans i que ens hem sentit ofesos per aquest comentari fora de lloc, com si ser català fos una malaltia, un problema, un símbol de despreci, una plaga, una guardiola per treure diners però que pel demés se'ns ha de trepitjar a tots nivells.
I per aquí no hi passo. Cert és que alguns "catalans il·lustres" no fan gaire gran cosa per millorar la imatge exterior del país, però això no justifica aquest clima creat a les espanyes de desqualificació constant de tot el que és "made in catalonia". Recordem el boicot del cava català per exemple (recordo una entrevista d'un tal Roncero del diari AS a Pedja Mijatovic sobre fitxatges i feia un afegitó que el tal Pedja bevia Cava Extremeño, per suposat, barrejant altre cop política i esport). Si tanta mania ens tenen, que ens deixin fer la nostra i ens deixin de robar.
Crec que aquest clima enrarit només beneficia l'extremisme espanyolista del PP. Sembla mentida que en segons quins països les injúries sobre ètnies, religions, cultures, persones... són castigades amb treball comunitari i fins i tot amb penes de presó. Per què aquí tothom pot insinuar o directament injuriar sense pudor al col·lectiu català? Sembla l'esport nacional. No vull recordar certs programes i reportatges de Telemadrid o Antena3 o Telecinco d'un mal gust imperdonable.
Em permeto el luxe de suggerir un origen d'aquesta mania: l'ideari franquista inherent a molta part de la societat actual que pobla el país. L'odi a un poble, a una cultura, no és flor d'un dia, però 40 anys de vergonyosa repressió i manipulació cultural sembla que han fet efecte.
I, aprofitant l'avinentesa, també em permeto el luxe de suggerir un comentari al Sr. Schuster: "Calladet estàs més maco". I li exigeixo RESPECTE per la cultura del país i una RECTIFICACIÓ PÚBLICA sobre les seves declaracions. Si vol acusar a l'àrbitre de manipular un resultat pot analitzar múltiples variables com la mala preparació, la mala visió, la manca de recursos, però en cap cas l'origen de la persona. Com si jo anés dient que el Sr. Schuster és ruc perquè és alemany... quina tonteria mare de déu!
I la frase del dia: "Alguns éssers humans se suavitzen amb l'edat, com el vi; altres es fan agres, com el vinagre". HC Dowland
Escrits
1 comentaris:
Recordem tambe el tracte rebut a les espanyes els anys de l'estatut. El pais se rompe, com si demanessim la lluna! per favor...
Publica un comentari