dijous, 1 de gener de 2009

Qr

Estrella

L'estrella de la nit

d'un somni perdut

brilla feixuga

brilla poruga

brilla sincera

brilla romàntica

brilla covarda

brilla... i de cop i volta

fuig.

Llàgrima

Eixuga els teus ulls abans

no caigui la darrera

llàgrima, per qui no

s'ho mereix, per

qui tampoc

fa fal-

ta.

Cendra negra

Cendra negra que s'eleva com fum de l'ànima eterna
s'envoleia ben amunt, amunt, amunt fins que l'engoleix
el mantell de la dama fosca.

Cendra negra que s'entafora com un avís abans d'hora,
del vent prematura filla un cop de sort o de fortuna
com la lluna que l'encega.

Cendra negra que encara crema com branca de pi encesa,
consumint i pervertint tot aquell qui s'hi emmiralla
la seva dolça i dura cara.

Cendra negra que s'escapa com l'aigua entre les mans
corre ben avall, profunda i clara fins que s'escola
sota un vell faig.

Epitafis d'any nou

Segur que l'any passat va ser millor.

Et desitjaria bon any nou però em fa mandra aixecar-me.

No he begut, ups!, gaire...

Ni tampoc he conduït... O això crec.

No estic jeguent per culpa del raïm.

Molta polla lluminosa i poc Molina.

Era xinès però el regal el vull igual.

Per fi m'heu deixat de tocar el nas amb les campanades.

Quina pau, quina joia, quin munt de merda a aquestes hores.

dissabte, 27 de setembre de 2008

"Unitat dels polítics catalans al marge de l'Estatut." Per Alícia Sánchez-Camacho.

A vegades estem distrets, centrant la nostra atenció en el futbol, en l'economia, en els bolets, en mantenir la línia... i ens oblidem del veritable fons de la qüestió. Sort que els nostres amics del PP sovint, com que no tenen res a perdre, ens il·luminen una mica el camí de la vida i de la cruel realitat del ciutadà normal.

Deu fer cosa de 10 minuts escolto a les notícies de TV3 unes declaracions "flipants" d'Alícia Sánchez-Camacho, la presidenta del Partit Popular de Catalunya. Sí senyora, un deu. Vostè sí que val. Des d'aquest humil i gens pretenciós blog un republicà la felicita un servidor per la seva brillant descripció del model polític que vostè desitja i, pel que sembla, apliquen amb èxit en els seus models de negociació.

Visca la transparència. Miri, tenia molts motius per no votar ni boig el PPC però me n'acaba de donar un altre.

Gràcies per descobrir públicament i deixar amb els pantalons baixats a tota la política catalana de cop.

Gràcies per insinuar el no compliment d'una llei en "benefici" de no se sap molt bé qui.

Gràcies per insinuar que mentre vostès, els polítics, estiguin contents i amb les butxaques plenes i força relacions socials se'ls en refoten els ciutadans i les seves vides.

Gràcies per tot Sra. Sánchez-Camacho, estic convençut que el Sr. Sirera o el Sr. Piqué no haguéssin tingut el morro de dir el que vostè ha dit. Almenys avui som una mica menys ignorants i innocents que ahir.

diumenge, 14 de setembre de 2008

Els papers

Vivim en un país on la impressió de papers sense sentit per empaperar tota mena de lavabos i després passar-te'ls per on l'esquena perd el seu nom és un esport nacional. Papers i més papers que ens omplen la vida, que ens l'amarguen, que ens donen aquell to a vegades blanc, a vegades salmó, a vegades groc fluor, aquest toc de llum i color necessaris per viure en plena harmonia en aquest món superempaperat.

No em voldria oblidar de desitjar una cordial salutació a totes les grapes que acompanyen aquests magnífics papers i la seva grata i desinteressada companyia en tantes i tantes hores plenament ben invertides fent tota mena de fotocòpies.

Des d'aquestes línies encoratjo a tothom que vulgui empaperar el seu lloc d'evacuació de fluids corporals amb les meves estúpides reflexions espontànies que agafi un rotulador fluorescent i es dediqui a subratllar tots els adjectius i adverbis que hi trobi. Almenys és un exercici idiota més diferent del cansat i esgotat fins a l'eternitat sudoku.

Visca el producte nacional!

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. Free counter and web stats