Deixar-te amb el cul a l'aire i l'art de la negociació

El famós pactisme català sempre deixa víctimes. Són pèrdues acceptables en tota negociació que solen mostrar les misèries humanes en un primer pla especial a tot color, negreta i subratllat. Situacions que semblen acordades, controlades i pactades solen derivar, amb el pas del temps, en autèntiques tragicomèdies dramàtiques, plenes d'absurds i sang, molta sang.

És una llàstima que certs acords no es respectin. És una llàstima dir quelcom a la cara i per l'esquena fer una altra cosa. Indignant és deixar-te amb el cul a l'aire, exposat al torb, quan teòricament has negociat prèviament unes condicions. Però, llastimosament, és un fet corrent. Els acords verbals han perdut definitivament el seu valor. Sempre he pensat que l'home o la dona que va inventar l'escriptura segurament ho va fer perquè algú li va faltar a la paraula donada i, per tal de quedar-ne constància, ho va escriure en una tableta d'argila. Carai si n'era de llest!

Tornem a les víctimes, les desprotegides persones que acaben patint les conseqüències dels actes menyspreables dels seus semblants. Sovint aquestes van més enllà dels propis implicats en un acte d'aquest tipus i les pernicioses ramificacions s'escolen per les escletxes més fines de l'entramat social, tal com una gota d'aigua fugicera. Al final, qui dóna la cara acaba escanyat per aquestes arrels que van cercant l'aigua que s'escola. Cara d'idiota se li queda a qui, amb bona fe, ha confiat en un model pactista i de confiança. Cara d'idiota se li queda a qui, amb bona fe, ha malgastat el temps en un efímer fi.

Al final, potser val la pena filosofar una miqueta per no parar boig. Es tracta d'alliberar-se de la realitat i assolir l'abstracció, seguir alimentant el propi imaginari, pensar en ombres, provocar l'esglai de nens petits, l'esglai dels adults i seguir fascinat amb les ombres d'aquest quadre de gran format a tot color.

Potser al final la pròpia ombra, algun dia, podrà esdevenir quadre.
Potser al final tot es redueix al color.

Quina gamma esculls?




I la frase del dia: "La civilització no va suprimir la barbàrie: la va perfeccionar i la va fer més cruel i bàrbara". Voltaire

Al final l'aigua és qüestió de diners

Se'ns en refot l'aigua, se'ns en refot l'ecologia, se'ns en refot les desalinitzadores, el transvasament del Roina, els vaixells cisterna, les comunitats de regants, les quotes d'aigua, sèquies, camps, pomes o maduixes. Aquí la qüestió és guanyar diners per viure, res més.

No ens podem queixar.

Les societats capitalistes amb poca tradició tenen certs tics que denoten la seva poca maduresa. Són fets concrets en situacions trivials que calen en el teixit social i afloren en les problemàtiques més espinoses i sensibles. Després ens quedem estupefactes del sistema educatiu finlandès, de la seguretat laboral sueca o de l'autonomia dels lands alemanys. Diuen que el fenotip (el caràcter que mostra una persona) és fruit del genotip (els gens de la mateixa sobre aquest caràcter) i de l'entorn; doncs molt em temo que els gens dels fenicis i grecs últimament estan molt de moda entre tanta intel·lectual burgesia d'aquest país.


Som un país d'efectes, no de fets. I fruit d'aquesta política efectista, subjecte 100% a rèdits electorals i a política partidària, no es pot esperar res més dels partits que defensen aquestes polítiques sobre l'aigua. Tampoc de l'oposició, praticant novament un flagrant exercici d'incoherència oposant-se a un transvasament del Segre i apostant per un transvasament d'aigua radioactiva del Roina. Un dels meus punts febles són els debats al Parlament de Catalunya. És trist, ho sé, però sempre que puc me'ls miro per admirar en primera persona la indecència humana feta circ, la buidor intel·lectual dels qui ens manen, la incapacitat evident de la classe política de donar al poble el que li demana el poble: coherència. Sap greu dir-ho, però els únics que són coherents són els del PP. Són fatxes, són odiosos, són negociants, es venen pels interessos d'un grup ridícul de persones, són manipuladors, manifestament mentiders, profundament de missa... i no ho dissimulen, en fan bandera i actuen en conseqüència. Almenys són coherents i de ben segur que tenen l'electorat content (sempre els voten els mateixos, i, en algunes ocasions en el passat franquista, fins i tot els morts). Ells ja haurien transvasat l'aigua de l'Ebre cap a Múrcia, llavors l'aigua del Segre a Barcelona, i les clavagueres de Madrid... a PUIGCERDÀ. Total, a la captació de Riutés ja ens envien les clavagueres del Pas de la Casa, unes altres no vindran d'aquí.

Però bé, per sort per tots els teòlegs de l'aigua (tothom diu que hi és però ningú l'ha vista), tot es redueix a una qüestió econòmica: uns volen posar una canonada per robar 32 hectòmetres cúbics d'aigua, els altres, que tenen una canonada directe als seus aqüífers, la volen vendre i, de fet, ja l'han venuda; també n'hi ha uns altres que ja han dit que es vendrien quotes per regar, uns 42 hectòmetres cúbics, per evitar el transvasament del Segre. Coi, quins ous tu! L'aigua que deixaríem baixar nosaltres, vindrien els de més avall i se la vendrien. Això és al que em referia sobre el genotip fenici.

Feu vosaltres mateixos els números:
Transvasament a la Cerdanya? Cost de la canonada.
Transvasament més avall? Cost de la canonada més la tarifa de l'aigua.

Què produeix el mateix efecte i a sobre és més barat?


Sortirem de dubtes d'aquí a un mes, quan, segons el conseller d'obres públiques, comencin les obres a Isòvol... Sona bastant al "antes partía que doblá" de la ministra de Foment.





I la frase del dia: "El que més em molesta no és que m'hagis mentit sinó que, d'aquí en endavant, no podré creure en tu". Nietzche

La societat no recolza els seus emprenedors

Dissortadament la situació de les persones emprenedores en aquest país no és massa favorable. Dissortadament els emprenedors del Pirineu som una espècie en extinció.

Una idea, una proposta, un comentari i et trobes amb el mur d'Adrià i la Gran Muralla Xinesa un damunt de l'altre davant dels morros. Un cargol sense fi de "burrocràcia", moltes formes i poc contingut. No n'hi ha prou amb una bona iniciativa, apart de bona ha de ser comercialment atractiva, comercialment viable, comercialment estratègica... O sigui, una bona iniciativa necessita guanyar diners, ser objecte del mercadeig en què s'ha convertit el país on vivim, on tot i tothom té un preu i on, per diners, es mouen muntanyes, valls, llacs i rius.

El menyspreu de tota manifestació social i cultural per part de no poques institucions frega a l'insult i sembla que intentar formar,entretenir pedagògicament o desenvolupar "les teves qualitats essencials" no està massa de moda. El que sí està de moda és anar prometent hospitals per aquí i per allà i després no tenir un duro per fer-ne cap. I a sobre, a aquest personatge se li riuen les gràcies... Carallots! Políticament interessa dir quelcom,electoralment cal matitzar aquest quelcom, i a l'hora de l'execució d'aquest quelcom, només ens queda resar perquè arribin les misses per fer-ne el 10% del primer quelcom.

Aquí als Pirineus, i en concret a la Cerdanya, tota iniciativa que surti d'un cert cànon preestablert, d'unes certes normes de conducta i contingut no escrites, sol ser brutalment postergat en el més absolut anonimat o directament desat a l'arxiu definitiu. Així fem país, així formem als nostres joves en els valors de l'esforç, la creativitat i el foment d'activitats socials. I una merda estacada d'un cordill. Així els formem en elpassotisme , en el desengany, en el sedentarisme, en la desil·lusió. Que cadascú reflexioni què fa i què deixa de fer quan veu un cartell sobre una activitat cultural gratuïta (les de pagament són un altre món, molt més elitista). Molts desconsiderats fan malbé cartells, n'hi pengen d'altres a sobre, els estripen, hi fan undibuixet... No tenim dret a queixar-nos perquè això és producte del nostre desinterès en la seva formació.

En conclusió, no volem formar a la gent. I els pocs que volem fer quelcom mínimament interessant i novedós dins d'aquest àmbit, ens veiem abocats a les lleis del mercadeig (per no dir en la més pura indigència mental). Si està claríssim, la societat no recolza aquells que volen sortir de la monotonia existent de la caixa tonta, no recolza els seus emprenedors.





I la frase del dia: "Arriscar-se és perdre una mica, no arriscar-se és perdre-ho tot". Mayacowski

A nosaltres se'ns en refot l'aigua de Lleida

Abans de tirar-me els plats pel cap pel títol d'aquesta entrada, si us plau, llegiu fins al final.

Em poso a la pell d'un habitant de Barcelona i àrea metropolitana que viu, per exemple, a Sant Cugat i té una segona residència a Bolvir.


Punyeta! Escolta Maria, mira què diu el diari! Ui, ui, ui... Sembla ser que als "pantanos" hi ha més fang que no pas aigua i que en menys d'un mes hi haurà restriccions a l'ús de boca. Corre, emplena la banyera per si de cas. Si és que com volia el PP treure'ns aigua per enviar-la a Múrcia si aquí ja no en tenim ni per dutxar-nos. I a sobre no hi ha neu i les perspectives són dolentes. Que déu ens agafi confessats!

Tant d'estrès em matarà. Potser que vagi aquest cap de setmana a respirar pur aire ceretà no sigui que m'agafi un atac de cor per beure vi i en comptes d'aigua. Total, com que la poca neu que hi ha és suficient per cobrir les necessitats hídriques de la Cerdanya segur que allí podré seguir emplenant la piscina i fer-me uns banys refrescants a la llum de les estrelles.

Maria! Diuen que a Puigcerdà fan un nou llac i que ja el tenen mig ple i a sobre una pista amb canons de neu. Demà mateix anem a comprar uns quants parells d'esquís per l'hivern que ve, que ara ja vénen les rebaixes del material i ens estalviarem una calerada.

Ostres, diuen que volen treure aigua del Segre per enviar-la al Llobregat! Perfecte! Magnífica idea, si és que vam fer molt bé de votar aquest govern d'esquerres! Que es fotin els de convergència i el Roina. Solucions valentes i eficaces com no n'hi ha. I diuen que la captació serà al municipi de Prats i Sansor.

Amb totes aquestes mesures, com que la captació de Bolvir, on visc, i les urbanitzacions de Saga on viu el Manel, el meu millor amic, i les de Puigcerdà, on hi ha el poliesportiu i el "lagu" se me'n refot que els pagesots de la subdesenvolupada Lleida i el Baridà (com odio els de Bellver) es quedin sense aigua. És més, que es fotin els de la Seu d'Urgell i el seu parc del Segre que el facin anar amb pixats! Jo continuaré emplenant la meva piscina a la casa de Bolvir i a Sant Cugat també i si es moren 30 hectàrees de pomers, ja menjarem peres tu!


FI DEL CUTRE-RELAT




En resum, qui volem que ens defensi? El 60% de la població que se'n beneficiarà de l'aigua que robin al 15%? Ja han dit des de Girona que si roben aigua del Segre, que en deixin de robar al Ter. Després assistim atònits a una fuga a Badalona d'aigua potable impressionant i des de fa anys que, amb l'aigua que es malmet, podrien abastir una població de 15.000 persones.

Això és gestió dels recursos, això és ecologisme, això és catalanisme... AIXÒ ÉS BARCELONISME I PUNT! I PERDONIN LES MOLÈSTIES PERÒ UN HUMIL CIUTADÀ D'AQUEST PAÍS N'ESTÀ FINS ALS PEBROTS D'ENGANYS.

Llegint el blog del meu amic Enric (/alabalitresca) m'ha fet enrecordar de moltes coses que m'han emprenyat els darrers anys i que, per A o per B, no havia tingut l'oportunitat de comentar i desfogar-me. Faig el meu marcador particular:

1.- Problemes amb rodalies a Barcelona, demanen la recusació d'una ministra.
1.1.- A principis del segle XX Alfons XXIII inaugura amb una màquina de vapor la línia fins a Puigcerdà. Temps emprat 2h 30 minuts incloent parades tècniques d'aprovisionament de carbó i aigua. A principis del segle XXI un servidor utilitzava el tren i tardava una mitjana de 3h 20 minuts amb una màquina elèctrica que no ha de fer parades tècniques. Sempre i quant no hi hagués avaria, trasbordament, incendi, etc... Encara és l'hora que hagi de dimitir algú.

BARCELONA 1
LA CERDANYA 0

2.- Problemes d'aigua a Barcelona, la roben del Pirineu (via Ter o Segre)
2.1.- Queixans talla el suministrament d'aigua per alts nivells d'arsènic l'estiu del 2007. Els pous de captació d'aigua estan sota mínims i els contaminants s'acumulen fent que s'hagi de traslladar aigua en cisternes des de les reserves de Puigcerdà.

BARCELONA 2
LA CERDANYA 0

3.- L'oferta de camps de golf és limitada a l'àrea metropolitana i l'existent és monòtona. Solució? Un nou camp de golf a Llívia.
3.1.- Els terrenys rústics són canviats per terrenys verds de camps de golf on no poden pasturar les poques vaques que queden. Solució? Fem plegar els pocs pagesos que queden i comprem la carn a Argentina.

BARCELONA 3
LA CERDANYA 0


Podria seguir tota la nit, i tot el matí, i tota la tarda i tota una altra nit. Us convido a fer aquesta reflexió i si algú vol seguir ampliant el marcador, no dubti en deixar un comentari i jo mateix aniré actualitzant el marcador de la desigualtat.

Tot i això, no oblideu una cosa: A NOSALTRES, LA GENT DE CERDANYA I DEL PIRINEU PER EXTENSIÓ, L'AIGUA DE LLEIDA NO SE'NS EN REFOT. TENIM VISIÓ DE PAÍS, NO VISIÓ DE BARCELONA I PROU.

QUI HAGI ESTAT EL RESPONSABLE DE TOTA AQUESTA MAQUINACIÓ A L'OMBRA PLENA DE SUBTERFUGIS QUE CULMINARÀ AMB LA INSTAL·LACIÓ D'AQUESTA CANONADA NOMÉS ES MEREIX UN QUALIFICATIU: CARAGIRAT.



I la cita del dia: "A més de perdonar els teus enemics, riu-te d'ells. La rialla és el gran antídot contra els verins de l'esperit" Àngel Osorio

Si surts quan plou, almenys porta paraigües

Aquesta podria ser una sentència del tot estúpida si no fos perquè els polítics n'han fet un dogma. De paraigües n'hi ha molts i de diversa naturalesa però el que em fa reflexionar sobretot és l'absència d'un paraigües molt concret que hauria de ser molt comú però que, lamentablement, no es veu per enlloc: el paraigües de la veritat.

Ni en les més sinceres declaracions de polítics en mítings, entrevistes, llibres, etc., es mostra la veritable intrahistòria, la veritat com a coartada per eximir-se de responsabilitats quan un fica la pota. Llegeixò atònit que Tony Blair va intentar reunir-se amb la cúpula de l'IRA fins a quatre vegades i això ho diu un col·laborador seu en un best-seller darrerament publicat al Regne Unit. També veig per la televisió entrevistes a polítics rellevants mentint sobre possibles contactes a l'hora de rellevar certs membres de la cúpula dirigent del seu partit.

La pregunta és òbvia: com pretenen que els ciutadans es prenguin la política que ells representen si des d'un bon principi s'usen les posicions de poder per imaginar artimanyes mediàtiques per desprestigiar certa persona o cert col·lectiu que després podria o no influir en les llistes electorals que després podrien donar lloc a un suposat càrrec electe dins d'un dels òrgans de l'administració? Déu ni do quina pregunta més llarga i més rocambolesca. Massa supòsits.

La resposta és òbvia també: els ciutadans ens prenem la política amb desinterès i humor.

Cada dia més la política d'aquest país s'assembla més al Polònia. Estic convençut que els guionistes d'aquest magnífic programa d'humor pioner al nostre país deuen estar molt contents que els veritables protagonistes els escriguin la meitat del guió. Com si al forner li porten el pa congelat i només l'ha d'escalfar i vendre'l!

Fruit d'aquest desinterès en matèria políticonacional apareix una certa immunitat i intrascendència de tot el que els nostres representants electes proposen, fan o deixen de fer. Una impunitat creixent que fa que alguns agosarats deixin de banda qualsevol coartada, per més fútil que sigui, i es llencin a una piscina on no saben si hi ha aigua, petroli o xocolata Milka.

Des d'aquestes línies proposo una observació més acurada sobre aquests atacs d'eufòria i egolatria a parts iguals de certs representants importants tant del govern com de l'oposició.




Un cop buscat al "youtube" famós algun dels moments estel·lars de les nostres estrelles mediàtiques del circ parlamentari apliqueu-hi la frase amb què comença aquesta petita reflexió:

"Amic, si surts quan plou, almenys porta paraigües! Tranquil, qui t'hagi de creure et creurà igualment, i qui no t'hagi de creure almenys no et veurà ensenyant les vergonyes cada vegada que obris la boca des d'aleshores ençà."




I la frase del dia: "La perversió i la corrupció es disfressen gairebé sempre d'ambigüitat; per això l'ambigüitat no m'agrada i no confio en ella" John Wayne

Que caigui la Sagrada Família

No, no m'he tornat boig. Els països, les nacions, la gent, necessita símbols. La llibertat, l'autodeterminació d'un poble, sempre va vinculada a algun fet concret que n'ha marcat la història: una guerra o un símbol civil. Lamentablement vivim en un país on el símbol passat té poca força i el símbol present és del tot efímer.

Per aquest motiu, em permeto iniciar des d'aquestes línies la campanya a favor de les obres de l'AVE pel centre de Barcelona i sobretot que passi per sota de la Sagrada Família. De fet la millor notícia pel catalanisme, al meu entrendre, davant la inoperància de la classe política per canalitzar el que realment la societat pensa i desitja, hem de buscar un estímul fora de l'àmbit parlamentari. Catalanistes i independentistes hem de resar cada dia perquè la incompetència de les empreses encarregades de les obres públiques faci la seva feina i tiri un dels símbols d'aquesta bonica ciutat i, posats a triar, trio el més emblemàtic de tots: la Sagrada Família.

És un desig, no una fantasia. El trajecte de l'alta velocitat espanyola des de Madrid fins a les portes de Barcelona no ha estat exempt de problemes estructurals, geològics i físics greus. Anem per parts: trajecte Madrid-Saragossa-Lleida, informes geològics deficients, la via es construeix sobre coves naturals (bàsicament terreny càrstic) i s'enfonsa sense remei, l'AVE no pot assolir la velocitat màxima per deficiències greus a les vies; trajecte Lleida-Tarragona, informes geològics deficients combinats amb una tècnica tuneladora poc adequada afavoreixen interminables problemes als túnels de l'AVE a l'alçada de Montblanc; Tarragona-Barcelona, coneixent els informes geològics, s'enfonsa Bellvitge i caos de rodalies. Amb tot això què vull dir?

Túnel = esquerdes i esborancs.

Esquerdes i esborancs sota edifici amb estructura al límit de la física = problema seriós per OHL i governs diversos


Que Gaudí els agafi confessats perquè quan li tirin la seva obra mestra de molt bon humor no crec que estigui. En definitiva, la Sagrada Família ha de ser el símbol que ens porti a la llibertat com a poble, el símbol aglutinador i indiscutible de tothom que se senti català i de la terra, el símbol de la pluralitat i també el símbol de tot el que s'ha fet malament.

Resem tots plegats cada nit perquè els senyors d'OHL i demés ens facin la feina bruta i la tirin per nosaltres!

Amén.





I la frase del dia: "Algunes persones miren el món i diuen: Per què? Altres miren el món i diuen: Per què no?" George Bernard Shaw

La catalanofòbia

"¿De dónde viene el árbitro?¿Es catalán? No hay más que decir".

El futbol, per bé o per mal, sol focalitzar i exemplificar els defectes de la gent i, pel seu ampli ressò, el que es diu o es fa crea corrents d'opinió. Lamentablement per aquells bocamolls que pateixen incontinència vocal, també deixa en evidència l'escassa presència de matèria gris dins del meló que tenen per cap. Cert també que el futbol s'ha fet servir, es fa servir i es farà servir per promoció personal indiscriminada incloent-hi si cal un neocatalanisme fora de lloc en segons quins àmbits.

Avui estem davant d'un d'aquests casos de catalanofòbia provocada per incontinència vocal amb una gran dosi d'estupidesa: la roda de premsa d'anit del Sr. Bernd Schuster, entrenador del Real Madrid CF. Primer de tot voldria analitzar el perfil del personatge: gran migcampista alemany de la dècada dels 80, després d'unes temporades força bones amb el Colònia, fitxa pel FC Barcelona (Catalunya) on realitza memorables actuacions amb el conjunt blaugrana esdevenint un ídol per l'afició barcelonista i catalana fins que un bon dia se'n cansa, es baralla amb tot déu, i fitxa pel R. Madrid. Sembla que els aires de la meseta tenen algun efecte secundari en les neurones que et fa escopir a qui et va donar de menjar. Coneixem el personatge per haver demostrat airadament el seu caràcter conflictiu, tant de futbolista com d'entrenador, però relacionar el resultat d'un partit amb la coincidència de la nacionalitat d'un àrbitre em sembla una pixada fora de test descomunal i es mereix una sanció (no només a nivell esportiu, cosa òbvia) o almenys ens deu una rectificació pública a tots els que ens sentim catalans i que ens hem sentit ofesos per aquest comentari fora de lloc, com si ser català fos una malaltia, un problema, un símbol de despreci, una plaga, una guardiola per treure diners però que pel demés se'ns ha de trepitjar a tots nivells.

I per aquí no hi passo. Cert és que alguns "catalans il·lustres" no fan gaire gran cosa per millorar la imatge exterior del país, però això no justifica aquest clima creat a les espanyes de desqualificació constant de tot el que és "made in catalonia". Recordem el boicot del cava català per exemple (recordo una entrevista d'un tal Roncero del diari AS a Pedja Mijatovic sobre fitxatges i feia un afegitó que el tal Pedja bevia Cava Extremeño, per suposat, barrejant altre cop política i esport). Si tanta mania ens tenen, que ens deixin fer la nostra i ens deixin de robar.

Crec que aquest clima enrarit només beneficia l'extremisme espanyolista del PP. Sembla mentida que en segons quins països les injúries sobre ètnies, religions, cultures, persones... són castigades amb treball comunitari i fins i tot amb penes de presó. Per què aquí tothom pot insinuar o directament injuriar sense pudor al col·lectiu català? Sembla l'esport nacional. No vull recordar certs programes i reportatges de Telemadrid o Antena3 o Telecinco d'un mal gust imperdonable.

Em permeto el luxe de suggerir un origen d'aquesta mania: l'ideari franquista inherent a molta part de la societat actual que pobla el país. L'odi a un poble, a una cultura, no és flor d'un dia, però 40 anys de vergonyosa repressió i manipulació cultural sembla que han fet efecte.

I, aprofitant l'avinentesa, també em permeto el luxe de suggerir un comentari al Sr. Schuster: "Calladet estàs més maco". I li exigeixo RESPECTE per la cultura del país i una RECTIFICACIÓ PÚBLICA sobre les seves declaracions. Si vol acusar a l'àrbitre de manipular un resultat pot analitzar múltiples variables com la mala preparació, la mala visió, la manca de recursos, però en cap cas l'origen de la persona. Com si jo anés dient que el Sr. Schuster és ruc perquè és alemany... quina tonteria mare de déu!



I la frase del dia: "Alguns éssers humans se suavitzen amb l'edat, com el vi; altres es fan agres, com el vinagre". HC Dowland