Qr

Estrella

L'estrella de la nit

d'un somni perdut

brilla feixuga

brilla poruga

brilla sincera

brilla romàntica

brilla covarda

brilla... i de cop i volta

fuig.

Llàgrima

Eixuga els teus ulls abans

no caigui la darrera

llàgrima, per qui no

s'ho mereix, per

qui tampoc

fa fal-

ta.

Cendra negra

Cendra negra que s'eleva com fum de l'ànima eterna
s'envoleia ben amunt, amunt, amunt fins que l'engoleix
el mantell de la dama fosca.

Cendra negra que s'entafora com un avís abans d'hora,
del vent prematura filla un cop de sort o de fortuna
com la lluna que l'encega.

Cendra negra que encara crema com branca de pi encesa,
consumint i pervertint tot aquell qui s'hi emmiralla
la seva dolça i dura cara.

Cendra negra que s'escapa com l'aigua entre les mans
corre ben avall, profunda i clara fins que s'escola
sota un vell faig.

Epitafis d'any nou

Segur que l'any passat va ser millor.

Et desitjaria bon any nou però em fa mandra aixecar-me.

No he begut, ups!, gaire...

Ni tampoc he conduït... O això crec.

No estic jeguent per culpa del raïm.

Molta polla lluminosa i poc Molina.

Era xinès però el regal el vull igual.

Per fi m'heu deixat de tocar el nas amb les campanades.

Quina pau, quina joia, quin munt de merda a aquestes hores.

De la metzina i la mentida a l'amenaça

Sempre n'hi ha d'il·luminats, gent malalta i amb seriosos problemes psicològics que gaudeixen d'un tracte preferencial simplement per la ignorància i la covardia dels seus interlocutors. Gent sense escrúpols que intenta alliçonar els demés per pura vanitat, per autoafirmar-se cada dia en el seu submón, sentir-se integrat allà on el capritxós ego deixa caure la seva meravellosa, perfecta, tova i tendra i sublim cagarada. Pura paranoia basada en mentides i veritats a mitges, insinuacions i amenaces fetes amb total impunitat, tolerades pels qui no es prenen seriosament la qüestió.

Fruit d'aquesta paranoia apareixen altres factors a tenir en compte: ús dels mecanismes de la societat i l'ús dels sentiments de la societat. Entenem per mecanismes tot allò que l'estat de dret posa al servei del ciutadà base per expressar-se lliurement, fins aquí no hi ha cap secret. La part important és l'ús dels sentiments de la societat: amor, odi, compassió, pena... i por. Sí, la nostra amiga que ens acompanya cada vegada més en qualsevol trajecte en transport públic, en cada viatge intercontinental, la psicosi de morir, la psicosi de semblar qui sap què no sigui que qui sap qui digui que sóc tal o pasqual.

Ai la por! Por d'enfrontar-se a algú, por de no treure benefici d'una situació, por d'espifiar-la, por d'expressar-se, por a fallar. I aquesta por reconvertida en pur sensacionalisme i ànsia d'èxit, però al cap i a la fi por, ens va destruint com a societat. I totes les nostres pors, temerosos nosaltres d'experimentar-les, per pura passivitat i indiferència poden acabar enmetzinant la situació fins a límits exagerats i irresponsables.

Una mica de cordura no aniria pas malament. Ja n'hi ha prou de fotre-li pel broc gros, deixar que personatges de dubtosa moralitat posin en boca de la majoria opinions i suposicions, falsos testimonis i manipulacions estúpides i infantils. Com a individus hem de fer front a aquests atemptats a la intel·ligència, posicionar-nos i fer notar la nostra opinió. Prou de deixar les apreciacions sobre el que ens afecta a autèntics kamikazes descerebrats moguts per un fals ego i ànsies de poder i reconeixement.

I, pitjor, que vinguin de fora. És que només som capaços d'importar bojos? No som capaços d'atreure al nostre entorn algú que realment ens faci millorar? És cert que pel fet de ser de fora tenen més dret a protagonitzar les nostres vides? És més cert el que diu algú de fora que el que diu algú autòcton? ÉS PUR SENSACIONALISME ELEVAT A ESPECTACLE MEDIÀTIC DE BAIXA QUALITAT! De bojos, d'estafadors, de lladres, de farsants, de fatxendes, d'il·luminats... ja en tenim molts d'autòctons i no els hi fem pas cas.

I el pitjor és que seguim igual, acceptant-ho tot com a cert, sense esperit crític i sense posicionar-nos, deixant fer i desfer sense intervenir, veient com l'edifici s'ensorra i esperant poder volar quan caigui definitivament.

Sí, sí, tots els porcs volen, ho sabem tots.

"Unitat dels polítics catalans al marge de l'Estatut." Per Alícia Sánchez-Camacho.

A vegades estem distrets, centrant la nostra atenció en el futbol, en l'economia, en els bolets, en mantenir la línia... i ens oblidem del veritable fons de la qüestió. Sort que els nostres amics del PP sovint, com que no tenen res a perdre, ens il·luminen una mica el camí de la vida i de la cruel realitat del ciutadà normal.

Deu fer cosa de 10 minuts escolto a les notícies de TV3 unes declaracions "flipants" d'Alícia Sánchez-Camacho, la presidenta del Partit Popular de Catalunya. Sí senyora, un deu. Vostè sí que val. Des d'aquest humil i gens pretenciós blog un republicà la felicita un servidor per la seva brillant descripció del model polític que vostè desitja i, pel que sembla, apliquen amb èxit en els seus models de negociació.

Visca la transparència. Miri, tenia molts motius per no votar ni boig el PPC però me n'acaba de donar un altre.

Gràcies per descobrir públicament i deixar amb els pantalons baixats a tota la política catalana de cop.

Gràcies per insinuar el no compliment d'una llei en "benefici" de no se sap molt bé qui.

Gràcies per insinuar que mentre vostès, els polítics, estiguin contents i amb les butxaques plenes i força relacions socials se'ls en refoten els ciutadans i les seves vides.

Gràcies per tot Sra. Sánchez-Camacho, estic convençut que el Sr. Sirera o el Sr. Piqué no haguéssin tingut el morro de dir el que vostè ha dit. Almenys avui som una mica menys ignorants i innocents que ahir.